(per Beatriz Silva) La disjuntiva de l’economia catalana es troba entre assumir una perspectiva neo-liberal, en la qual Catalunya competeixi amb altres nacions en un món cada vegada més desregulat, o integrar-se en estructures supranacionals capaces de gestionar els grans problemes que no coneixen fronteres com la desigualtat, el canvi climàtic o les migracions.
Aquesta va ser una de les qüestions principals que va centrar l’acte ‘Present i futur de l’economia catalana. Una perspectiva federal ‘que va tenir com a ponent el professor d’Economia Aplicada de la UAB i vicepresident de Federalistes d’Esquerres, Francesc Trillas, i que es va celebrar el passat dimarts 21 a Sant Sadurní d’Anoia.
Davant d’una trentena d’assistents, que incloïen el també economista Joan Trullén, que va intervenir en el debat posterior, Francesc Trillas va constatar que Catalunya és “una economia oberta, integrada a Espanya i Europa, que ha resistit bé la crisi gràcies a la seva base industrial exportadora. El potencial de l’economia catalana té el seu punt més fort en la ciutat de Barcelona i la seva capacitat per integrar-se en una megaregió europea. No obstant això, Catalunya comparteix també problemes amb altres economies desenvolupades: crisi immobiliària, endeutament, atur, corrupció, augment de les desigualtats i transformacions profundes del mercat laboral “.
Quines són les ofertes per a Catalunya que es troben sobre la taula? Segons Trillas, les respostes són tres formes diferents de resoldre el trilema de Rodrik que obliga a escollir entre dues alternatives a les tres que es plantegen: globalització, estat nació i política democràtica.
La primera opció que combina estat-nació i democràcia consistiria que Catalunya renunciés a la globalització ja sigui convertint-se en un estat nació que manté la seva sobirania en un món on es frena la globalització o bé l’opció radical que planteja la CUP: sortir d’Espanya , de la Unió Europea i del comerç internacional.
“La segona opció és la combinació d’estat nació i globalització i que és la que proposen alguns dels economistes del Grup Wilson que defensen la independència de Catalunya. Plantegen, des d’una perspectiva neo-liberal, que les nacions petites competeixin en un món globalitzat per atreure factors de producció pressionant els impostos i les regulacions a la baixa. Comparteix amb Donald Trump la concepció de l’economia mundial com un joc de suma zero, on les nacions sobiranes competeixen pels recursos. No és molt diferent del que diu Oriol Junqueras: un món millor per als nostres”, va assenyalar Francesc Trillas.
La tercera opció seria la que combina globalització i política democràtica i que no és compatible amb la supervivència dels estats nació. “La globalització perquè sigui compatible amb el creixement inclusiu sostenible ha de renunciar a bona part de la sobirania de l’estat nació i cedir-la a nivells democràtics superiors. És l’única manera d’aconseguir avenços en els grans problemes globals com les migracions i els refugiats, el canvi climàtic, els paradisos fiscals o la concentració creixent de la riquesa a nivell mundial “, ha constatat Trillas.
A Europa, va explicar Trillas, això es tradueix en una Europa federal i en un marc institucional flexible que permeti aplicar polítiques de pre-distribució i re-distribució. Traduït a Catalunya, aquesta opció, la federal, es tradueix en impulsar el creixement de la seva megaregió i la seva connexió amb l’economia espanyola, europea i global. “Si volem aprofundir en estratègies de creixement inclusiu i sostenible necessitem un món més federal”, ha conclòs.
PowerPoint de la presentació:
