Em sembla molt lamentable que tota l’atenció política, intel·lectual, social, periodística, o gairebé tota, estigui pendent del “procés” de forma escandalosament majoritària i que temes com el 60% de pensionistes per sota del salari mínim, la insignificant quota de refugiats acollits a casa nostra, els milers i milers de refugiats ofegats a la Mediterrània l’any 2016, els atemptats terroristes a Àfrica, Orient Mitjà i Europa, l’atur i el treball precari, la progressiva deriva populista i xenòfoba a molts països europeus, les eleccions a estats clau de la Unió Europea l’any vinent, la guerra siriana, el nou desacatament per part d’Israel de la darrera resolució de l’ONU sobre els assentaments il·legals en terra palestina, la condemna judicial sense conseqüències pràctiques per a la Sra. Lagarde que seguirà al front del FMI – i ja van tres màxims directius d’aquest organisme condemnats per la justícia-, la conxorxa entre PP i PSOE per ressuscitar el bipartidisme i fer veure que ni Podemos ni C’s tenen cap paper a Les Corts Generals, etc. i tants i tants altres temes de vital importància passin mig desapercebuts. “A qui s’ha de fer cas?” (Revista Treball, 30 de desembre de 2016)