Opinió

Existeix la memòria col·lectiva? Per descomptat, és la de totes les persones. Però la memòria del poder mai és tota la memòria de la gent. Per sacralitzar el sòl del Born s’havia pres com a pretext unes ruïnes datades cap al 1714. Al costat, havien descobert enterrada la Barcelona musulmana durant la construcció de l’aparcament de davant; no obstant això aquestes ruïnes no van acabar formant part de la nostra memòria oficial. Aquesta vegada, el censurat ha estat l’Ajuntament, el poder, que ha acabat claudicant davant els sacerdots. Les escultures ofenien els guardians d’allò sagrat. Però hi ha un lloc en el qual Franco ha estat sempre i els de CDC mai hi miren: el seu propi arbre genealògic. “Provocacions necessàries” (El País, 29 d’octubre de 2016)