En algun lloc de la consciència d’una persona de trajectòria progressista com Romeva deu romandre el neguit de si les noves relacions que està fent després del seu trencament amb els seus companys de tota la vida, són unes relacions que es compatibilitzen bé amb uns valors dels quals sovint encara presumeix. L’exemple més recent l’hem tingut a Finlàndia, on sembla que no li ha importat que els seus amfitrions hagin estat els membres d’un partit xenofòbic (els “Veritables Finlandesos”) i neo-populista, d’una ideologia semblant a la de Trump, Farage, Le Pen, Orban i Wilders, per dir alguns noms del nacional-populisme en ascens que avui té sense dormir a gran part dels demòcrates de tot el món. “Els nous amics d’en Raül Romeva” (Blog Progrés real/Progreso real, 29 d’octubre de 2016)