El dissabte 2 de juliol, Federalistes d’Esquerres va escollir una nova junta directiva presidida pel degà de Ciències Polítiques de la UAB, Joan Botella. A continuació reproduïm el text de la intervenció de Joan Botella a l’assemblea extraordinària celebrada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en la qual es fa un balanç de la gestió realitzada i els reptes que aborda l’associació per als propers anys
Estem entrant en una etapa potser més complicada encara ( si és que la d’abans no ho era prou!)
- Resultats del referèndum britànic han generat confusió tant allà com al conjunt de la UE / replec nacionalista, amb rèpliques “anti-europees” a d’altres països i amb projectes de “menys Europa” en altres casos
- Eleccions espanyoles han donat un mal resultat:
Majoria relativa del PP, creixent / majoria insuficient per fer un govern ( i ja es veurà…) / menys pes de les forces polítiques pròximes al federalisme d’esquerres
- Situació estranya a Catalunya, amb un govern sense majoria, amb un “full de ruta” que no es compleix, i amb una votació de confiança al setembre que pot liquidar l’actual govern.
El que cal dir és que se’ns gira feina.
Hem de ser clars: el balanç dels primers 3 anys d’existència i d’actuació de Fed és enormement positiu.
1.- Ens hem consolidat com una presència regular en el panorama polític català: mitjans de comunicació d’aquí i de fora, partits polítics, plataformes ciutadanes, etc., ens venen a buscar
2.- Hem crescut com a organització, amb més de 500 socis, i uns 2.000 col.laboradors. A més, creixement qualitatiu: extensió geogràfica, ampliació del nostre radi d’acció polític, major presència de dones i de gent més jove, etc. Som un projecte il.lusionant, que cobrim un buit que ens havien deixat les forces polítiques i els mitjans de comunicació.
3.- Estem emprenent una linia d’activitat fora de Catalunya important, amb grups de socis a Madrid i a d’altres punts, amb contactes amb col.lectius i forces polítiques d’altres territoris, etc. En aquest marc, estem començant a contemplar la dimensió europea, amb la vinculació i la cooperació inicial amb la Unió de Federalistes Europeus (el president de la qual a Espanya és un soci nostre)
4.- Projectes com l’edició d’un llibre (“¿Qué es el federalismo?”) o el treball en curs de producció d’un documental, “Federal”, troben una bona acollida i un interés considerable. Estem treient la paraula “federalisme” de l’armari dels trastos vells.
En el futur immediat, caldrà, en part, reorientar la nostra activitat, tenint en compte aquestes realitat, i apuntant, a més, a intentar superar les dificultats o els límits amb què ens trobem. A què em refereixo?
1.- Augmentar la nostra visibilitat. No cal ni parlar del boicot, del “ninguneo” que ens apliquen els mitjans de comunicació oficials “del prussés”. Això només es pot obviar pedalant més, generant propostes i iniciatives, fent-nos veure més regularment, i especialment adreçant-nos a les forces polítiques i socials que poden estar vinculades als nostres objectius.
Així, per exemple, l’Escola d’Estiu que tindrà lloc el dia 9, organitzada conjuntament amb la branca catalana de Economistas Ante la Crisis, i que es durà a terme a la seu central de CC.OO. és un pas en aquesta direcció.
2.- Hem de seguir amb l’activitat d’expansió territorial, tant a l’àrea metropolitana com en àmbits més allunyats i més dominats per l’ambient “prussés”: les experiències d’actes a Tortosa, a Olot o a Manresa han anat bé, i cal seguir donant fe de vida i constituïnt un “banderín de enganche” per la gent que comparteix els nostres punts de vista, i que és molta.
En això, tenim dos reptes:
- El primer és reforçar-nos com a màquina, com a organització: vem néixer com una organització petita, d’amics i amigues, amb bona voluntat, i amb un ambient amateur. Això no hem de perdre; però a la vegada necessitem una organització més regular, un mecanisme de quotes més clar i més senzill, uns llaços de comunicació més fluïds i més fàcils entre la Junta i el conjunt dels socis
- I el segon repte és donar-li sentit a la condició de soci: un cop s’han inscrit, molts ens pregunten “i ara què haig de fer?”. Hem de saber donar resposta a aquesta pregunta, hem de saber com canalitzar el nostre capital humà, que és molt i de molt alta qualitat; sent conscients que seguirem sent una organització no professional, i que per tant ha de promoure l’acció desinteressada dels socis, que és el nostre únic actiu.
3.- El tercer àmbit de treball ha de ser una major projecció cap enfora. Els últims mesos han estat d’una extraordinària densitat electoral ( a Catalunya, 4 votacions en un any!), i això ha restringit la disponibilitat i l’accesibilitat de molts personatges, de molts partits i de moltes institucions. Però superat aquest periode tant electoral ( AL MENYS EN TEORIA …), volem fer una política de presència i d’establiment de llaços: Madrid, València, les illes, l’Ajuntament de Barcelona o, pq no?, el propi govern de la Generalitat : ens hi hem de fer presents, hem d’aportar idees, crítiques, propostes; no hem de ser presents només en el pla de la propaganda i de l’opinió, sinó també de la presència pública.
(Deixeu-me saludar especialment la nostra gent de Madrid, que no són el clàssic “comando de catalans residents a Madrid”, sinó gent d’allà, que han entès que cal promoure a la vegada la realitat plural de les Espanyes i el diàleg entre aquestes identitats plurals; l’organització de tertúlies, d’actes de presentació o d’altres iniciatives a la capital és un element de gran valor; i deixeu-me que entre tots ells saludi aquí en Santiago Vallejo) –
4.- I el quart àmbit d’acció concerneix el nostre valor central: en què consisteix això del federalisme? Fa pocs dies, en un dels actes de presentació del llibre, Victòria Camps suggeria que potser haviem de deixar de fer servir la paraula “federal”, per anar més enllà: per mostrar quines poden ser les implicacions de la proposta federal en diversos àmbits temàtics, com l’educació, els serveis públics, la cultura, Europa, etc. Necessitem passar de la reivindicació “conceptual”, del terme, a la formulació propositiva dels seus continguts polítics, socials, culturals…
Això ens demanarà també algun reajustament intern. El funcionament de l’associació ha estat una mica feixuc, molt basat en una lògica de “entre tots ho farem tot”, amb reunions llargues i freqüents, amb poca distribució interna de responsabilitats, etc.
A la nova Junta plantejarem una organització en grups de treball, que puguin funcionar més o menys en paral.lel i amb autonomia; la Permanent tindria per funció seguir-los i coordinar-los, sense necessitat de reunions plenàries reiteratives. Aquests grups de treball podrien ser:
- Un dedicat al funcionament de la “maquinària”: socis, quotes, comunicació interna i externa, etc.
- Un segon que coordinés l’acció en els diversos àmbits territorials: Barcelona, comarques, les Espanyes, Europa, organitzacions internacionals, etc.
- Un tercer molt orientat a la producció de propostes, de documents breus sobre aspectes concrets, que puguin donar lloc a articles de premsa, presentacions, trobades amb forces polítiques i socials, etc.
- La comissió permanent s’encarregaria de seguir tot això, de prioritzar les diverses iniciatives, i de conduir la representació externa, però no de monopolitzar-la; al contrari, buscant la implicació de molts més socis en la nostra acció.
- Finalment, volem proposar-vos que autoritzeu la creació d’un nou organisme dins de Fed: la creació d’un Consell d’Honor, format per uns pocs membres que, per diverses raons – personals, institucionals, geogràfiques – no puguin formar part regular de les activitats de la Junta, però que fan una aportació de la major importància a la nostra activitat i difusió, i que volem segueixin fent-la.
En un primer moment, aquest Consell estaria format per quatre persones que, per una vegada el tòpic és veritat, no necessiten presentació: Victòria Camps, Manuel Cruz, Laura Freixas i Carlos Jiménez Villarejo.
No puc acabar, finalment, sense expressar uns quants agraïments de tot cor.
En primer lloc, a tots i totes que heu donat una passa endavant i heu volgut presentar-vos com a candidats i candidates per a dirigir i representar Fed. No tenim altres instruments que les vostres ganes, el vostre temps disponible i la vostra imaginació. Sou un grup formidable, i segur que farem bona feina.
En segon lloc, a tots els que vàreu posar això en marxa fa gairebé 4 anys, i que heu conduït l’associació fins on som ara. Heu transformat una petita llavor de dissidència i d’iniciativa individual en un moviment ampli, amb capacitat d’expansió i amb reconeixement tant per part d’amics com d’enemics.
I entre els fundadors, permeteu-me esmentar explícitament en Manuel Cruz, el que va acceptar posar el nom, la cara i el prestigi personal al front d’aquest projecte. Conec en Manolo de fa massa anys com per fer-li ara la llesca; només vull dir que ha estat i seguirà sent un referent d’energia, d’imaginació i d’amistat, i que farem bé d’intentar imitar-lo. Les seves noves responsabilitats com a diputat al Congreso són un reconeixement als seus mèrits intel.lectuals i acadèmics, però també al seu treball aquí; en aquesta mesura, tenim dret a sentir-nos-en profundament orgullosos. Manolo: Volem mantenir-te entre nosaltres i, a la vegada, estem a la teva disposició per si et podem ser útils en la teva nova feina.
I en tercer lloc, i sobre tot, gràcies a tots vosaltres, als homes i les dones de Fed. Vosaltres sou la força i el motor del nostre projecte. Els federalistes saben que les realitats polítiques es creen des de baix; des d’una persona que parla amb una altra i s’adonen que comparteixen preocupacions, indignacions, ànsies de llibertat. I a l’endemà, cadascun parlarà amb una altra persona, i el cercle s’anirà eixamplant. Poc a poc, de manera progressiva però imparable.
Poc a poc, de manera progressiva però imparable: aquest podria ser el nostre lema, i aquest serà l’esperit amb què treballarem. Moltes, moltes gràcies !!!
Barcelona, 2 de juliol de 2016
1 comentari