Els Estats federals ofereixen la possibilitat d’innovar, de retre comptes amb més facilitat i d’acostar els serveis públics al ciutadà, ha explicat la investigadora
Com es combina el federalisme amb l’Estat de Benestar? Aquesta és la pregunta sobre la qual va girar la tertúlia federalista amb Eloísa del Pi, investigadora de l’Institut de Polítiques i Béns Públics (CSIC), el passat 15 de juny.
La trobada, organitzada pel grup de Fédéralistes d’Esquerres de Madrid, va tenir lloc a la llibreria Vuit i Mitjà i assistir una vintena de persones que van debatre en profunditat sobre el tema.
Mentre el federalisme celebra i reconeix la diversitat, l’Estat de Benestar promou la uniformitat en el sentit que tot els ciutadans tinguin unes condicions de vida homogènies independentment del lloc on visquin. Aquestes dues pretensions entren en tensió en els Estats del Benestar de tipus federal. El debat no és un simple disquisició teòrica sinó que es pot concretar en preguntes com la següent: ¿Fins a quin punt és raonable que nens amb determinada malaltia tinguin millors o pitjors tractaments en funció del lloc on resideixin? plantejar Eloísa del Pino.
Segons la investigadora, les dades del CIS revelen que la majoria se senten còmodes en un Estat descentralitzat i valoren positivament el qual les comunitats autònomes hagin acostat els serveis als ciutadans. La principal preocupació dels ciutadans a Espanya en aquest aspecte és la diferència de tracte en la prestació de serveis públics segons les comunitats autònomes. Aquesta mateixa preocupació existeix en altres països federals desenvolupats com Canadà, Alemanya o els Estats Units i fins i tot en països que no tenen pròpiament una estructura federal com el Regne Unit o Itàlia.
“Als països federals, les pensions, les prestacions per desocupació i altres polítiques passives són responsabilitat de l’l’Estat central amb alguna excepció com la prestació per desocupació en el cas nord-americà o un modest programa de pensions al Quebec. Pel que fa als salaris socials, estan més repartits entre l’Estat central i les regions. Si ens fixem en serveis com ara l’educació, la sanitat o la dependència, les competències recauen en els governs subestatals explicar del Pi. “Segons la teoria econòmica, els governs centrals solen redistribuir millor la riquesa disponible però són les administracions territorials les que presten millor els serveis públics perquè coneixen millor els problemes i les necessitats de la gent”, ha afegit.
A la tertúlia es va plantejar que un dels avantatges dels Estats altament descentralitzats és la possibilitat que ofereixen d’innovar i copiar les millors pràctiques administratives dins d’un mateix àmbit. També l’existència d’administracions i àmbits territorials més petits que fan que aquestes siguin més fàcilment governables.
“D’altra banda, els ciutadans poden premiar o castigar més fàcilment la gestió d’aquests ens territorials sent aquests alhora més receptius a les demandes ciutadanes. Els sistemes federals, per la seva pròpia naturalesa, disposen d’un millor sistema de pesos i contrapesos entre diferents nivells administratius. També, en ser obligatòria la negociació entre els diferents nivells administratius, els acords resultants són més legítims “, ha constatat Eloísa del Pino.
La investigadora va assenyalar que hi ha dos models bàsics federals: el dual, on estan clares les competències de cada administració territorial, com passa als Estats Units. I el model federal cooperatiu on la distribució de competències no és tan clara exigint una cooperació sistemàtica entre el centre i les administracions territorials. És el cas d’Alemanya.
Eloísa del Pino va assenyalar també que un possible inconvenient d’un sistema federal és que es pot trencar amb les economies d’escala i costa més posar-se d’acord.
La tensió entre uniformitat i diversitat existeix en tots els Estats Federals i per això es desenvolupen mecanismes per reduir-la. Com s’aconsegueix això? A través d’estàndards comuns (legislació) en la qual es posen d’acord tots els nivells de governs o només els governs subestatals quan la competència està descentralitzada totalment o bé mitjançant transferències o mecanismes econòmics d’igualació podent ser aquests generals o sectorials “, va assenyalar la investigadora que va acabar preguntant sobre possibles sistemes de millora del sistema autonòmic responent que un d’ells podria ser la clarificació competencial.
A la tertúlia va assistir el professor d’investigació del CSIC Luis Moreno que va destacar que el que dóna veritablement confiança als ciutadans és el grau d’eficàcia en la gestió dels serveis públics abans que el tipus de distribució territorial del poder, afegint que el que es necessita a Espanya és un veritable fòrum polític multilateral (no bilateral, Estat vs / comunitats autònomes, com ara) que podria residenciarse al Senat.
Les intervencions dels assistents van incidir en el fet que Espanya necessita més transparència, govern obert i una major lleialtat institucional.
1 comentari