La Constitució de 1978 ha esdevingut disfuncional perquè en el seu desenvolupament es va optar per no reconèixer la veritable constitució territorial del país. Amb el pas del temps s’ha convertit en un estrany agregat amb elements confederals (l’encaix del País Basc i Navarra), federals (amb diferents matisos en cada cas, Catalunya, Andalusia, Galícia, la Comunitat Valenciana i els arxipèlags), autonòmics ( Astúries i Extremadura) i autonòmics per obligació (les cinc comunitats castellanes)
“Una Constitución a medias” (Esquerra sense fronteres, 18 de juny de 2016)
