Cal pensar la reforma de l’Estat en sentit federal com una qüestió espanyola i no catalana. O posem sobre la taula la reforma federal o la disjuntiva de les properes generacions serà recentralitzar o disgregar.
Aquesta va ser una de les qüestions que es van abordar a la tertúlia federalista celebrada a Madrid dijous passat 5 de maig amb el professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), Antonio Arroyo Gil. És la primera tertúlia federalista que organitza el grup de Federalistes d’Esquerres de Madrid i neix amb esperit de consolidar-se, com ha ocorregut a Barcelona, com una trobada periòdica per debatre sobre la idea federal.
A la tertúlia, que es va celebrar a la Llibreria Ocho y Medio, van assistir-hi unes 20 persones que van debatre sobre l’actual estat de les autonomies i les seves similituds i diferències amb el sistema federal alemany.
Antonio Arroyo va assenyalar que l’Estat autonòmic va ser una resposta satisfactòria en un moment determinat de la història d’Espanya perquè va impulsar un procés descentralitzador i en aquest sentit va tenir èxit. “No comparteixo les visions que injurien la transició. L’Estat autonòmic és la nostra contribució a la història del federalisme: la constitució té un arrelament federal indiscutible. Això no impedeix que hagin sortit a la llum disfuncions i que sigui necessari corregir-les mitjançant una reforma constitucional”, va indicar.
Arroyo Gil va enumerar diversos elements comuns que té el federalisme com garantir la unitat de l’Estat, reconèixer el pluralisme i la diversitat en el si del mateix, repartir el poder públic en diferents mans i comptar amb institucions de cooperació i coordinació en l’exercici de competències. Segons el professor, un Estat federal ha de comptar a més amb una cambra territorial on les unitats puguin participar en les decisions polítiques, amb eines per complir i fer complir les obligacions, un Tribunal Constitucional o un organisme equivalent que dirimeixi els conflictes i ha d’haver-hi un reconeixement exprés de principis tals com la “lleialtat federal” que ha de regir les relacions entre les parts.
En la seva opinió, per determinar si un Estat és o no federal cal examinar el repartiment del poder públic intern més que atendre al seu desenvolupament històric o origen. “L’Estat autonòmic té certes deficiències respecte al model alemany. La necessitat de reforma de la Constitució és compartida per gairebé la totalitat dels responsables polítics encara que existeixen discrepàncies sobre l’oportunitat del moment per solucionar aquestes deficiències. Una de les qüestions que falla a Espanya és la coordinació entre els presidents de les comunitats autònomes que gairebé no es reuneixen entre si ni amb el president del govern”, va assegurar.
Entre les qüestions que urgeix més reformar, va incloure la necessitat de millorar i regular el sistema de finançament i també aclarir les competències de cada nivell. “El sistema de repartiment de competències és molt confús, deficient i incomplet en la nostra Constitució”, va afirmar.
Antonio Arroyo creu que la reforma constitucional ha d’incloure un llistat de competències exclusives de l’Estat, establint una clàusula residual per a les comunitats autònomes que significa en la pràctica que tot el que no està reservat a l’Estat central és assumit per les autonomies.
El professor es va mostrar partidari també de reconèixer certs elements d’asimetria estructurals (encara que va constatar que l’Estat autonòmic ja ho és) i va afirmar que això no ha d’implicar desigualtat en els drets i obligacions o tracte injust.
Es va mostrar crític amb l’actual govern del Partit Popular, ja que al seu judici ha tingut una actitud merament reactiva enfront del conflicte territorial, però es va mostrar confiat en la possibilitat d’aconseguir un acord de reforma constitucional entre els quatre partits polítics predominants al Parlament. “A les propostes secessionistes cal respondre amb calma i propostes. La secessió és contra històrica, el món avança en el sentit contrari, cap a processos d’integració com a la Unió Europea, una secessió seria un drama per a la convivència”, va concloure.
1 comentari