La Unió Europea (UE) travessa una greu crisi política, un dels resultats més dramàtics de la qual és la seva incapacitat per donar una solució conjunta, solidària i basada en els principis sobre els quals s’ha construït la UE als centenars de milers de refugiats i refugiades que estan arribant al nostre continent fugint de la guerra o de les greus violacions de drets humans que es cometen als seus països d’origen.
Els governs europeus no han sabut, ni particularment ni col·lectiva, fer front als compromisos que els correspon per les seves obligacions internacionals, per la seva riquesa econòmica ni per les pròpies decisions sobre reassentament de les persones refugiades que ells mateixos han acordat.
Aquesta crisi, que afecta al nucli dels valors de la UE, està provocant una enorme sensació de decepció entre una part important de la ciutadania i també de vergonya davant la proposta que discutirà el Consell Europeu els dies 17 i 18 de març per retornar els refugiats a Turquia.
Davant una situació global, que afecta al conjunt dels estats europeus, la resposta no pot ser individual. Ha d’haver-hi una solució compartida, federal, i que respongui als principis de respecte a la dignitat humana i de protecció als drets humans que estableixen els articles 2 i 3.5 del Tractat de la Unió Europea. Principis pels quals la UE va ser guardonada en 2012 amb el Premi Nobel de la Pau.
Els membres de la UE han d’actuar sota decisions democràtiques d’àmbit supranacional en benefici del ben comú i de defensa dels drets humans que són un bé inalienable de les persones i de caràcter universal i per tant d’obligada protecció per la comunitat internacional.
Europa ha d’acollir als refugiats i crear vies segures d’accés per als sol·licitants d’asil que en aquests moments es veuen empesos a arriscar les seves vides i posar-les en mans de màfies sense escrúpols. Ha d’ajudar a més de forma urgent i sense dilacions als milers de persones que s’amunteguen en camps com els d’Idomeni que no compleixen les mínimes condicions per a la subsistència.
La xifra de refugiats és assumible si els països europeus donen una resposta comuna que impliqui distribuir a aquestes persones en relació al pes poblacional i al PIB de cadascun dels seus membres. Un milió de refugiats no és una invasió en un continent en el qual viuen 500 milions de persones.
És necessari també que Europa avanci en la seva integració, en la construcció d’una Europa federal que disposi d’una política comuna d’immigració i asil que es financïi amb un pressupost europeu i que respongui als valors que la UE diu professar.
A més de l’anterior, ha arribat l’hora d’exigir responsabilitats polítiques i penals a aquelles autoritats europees que han omès el deure de socors a milers de persones que es troben en perill com també pel maltractament moral i físic al fet que són sotmesos els refugiats que intenten salvar les seves vides o fugir de la repressió i la gana quan arriben al nostre continent.
Una Unió Europea forta, amb valors ancorats en la seva tradició i en els drets humans que globalment ha anat impulsant des del seu naixement ha de proporcionar a les persones refugiades:
- Passos fronterers oficials en llocs adequats, emprant els mitjans civils i militars que procedeixin per al rescat de les persones amb risc en les seves vides, que evitin les morts en el mar i que redueixi les possibilitats que els traficants treguin profit de la desesperació dels qui s’han vist obligats a fugir per conflictes o violacions de drets humans.
- Un nombre de rutes segures i legals mitjançant un augment considerable i urgent de les places de reassentament, les admissions humanitàries, els visats humanitaris i la reunificació familiar, la qual cosa reduiria el nombre de persones refugiades que emprendrien viatges perillosos per mar i rebaixaria la pressió als estats de la perifèria de la UE.
- Un sistema d’asil comú amb igualtat de drets en tota la UE, que permeti la lliure circulació per a les persones refugiades, tenint en compte les necessitats i la voluntat de les mateixes, respectant el dret a la unitat familiar.
- Augmentar de forma considerable el suport financer, tècnic i operatiu als estats de la UE amb fronteres exteriors per a l’acolliment dels sol·licitants d’asil i per a la tramitació de les sol·licituds garantint un repartiment equitatiu entre els diferents països
- Una política efectiva d’integració perquè l’arribada de refugiats sigui assimilada de la millor manera possible per les comunitats d’acolliment però també perquè les persones que s’han vist obligades a fugir converteixin el nostre continent en la seva pròpia llar
- Acabar amb les violacions de drets humans a les fronteres externes i internes de la UE posant fi a les devolucions forçoses a tercers països, als maltractaments i proporcionar recursos efectius a les víctimes. S’han de garantir investigacions ràpides, independents i exhaustives sobre les denúncies de violacions de drets humans i procedir, fins i tot penalment, contra les persones responsables de les violacions dels drets humans.
Barcelona, 17 de març de 2016
3 comentaris