Europa és capaç d’acollir el flux de refugiats, i està obligada legalment i èticament a fer-ho. Ha de crear a més vies segures d’accés i una política de fronteres comuna que es regeixi per la cooperació i el respecte als drets humans. Són algunes de les qüestions que es van debatre en el col·loqui “Europa davant la crisi dels refugiats: una resposta federal i solidària“ que va tenir lloc l’11 de març de 2016 en el CCCB i que va comptar amb la participació del secretari general de la Union of European Federalists (UEF), Paolo Vacca.
Paolo Vacca, secretari general de la UEF
Pot la Unió Europea fer front a desafiaments com la crisi dels refugiats sense una major integració? Quins aspectes han de ser reformats? Són algunes de les preguntes que es van posar sobre la taula en un acte que es va desenvolupar en un format de conversa entre Paolo Vacca, Victòria Camps, presidenta del Comitè Català d’Acnur, i Alfonso López Borgoñoz, expresident de la Secció Espanyola d’Amnistia Internacional. Va ser moderat pel periodista Xavier Mas de Xaxàs.
El president de Federalistes d’Esquerres, Manuel Cruz, va ser l’encarregat de donar la benvinguda i ho va fer citant un text de Hannah Arendt titolat ‘Nosaltres els refugiats’. “Els refugiats que viatgen d’un país cap a un altre representen l’avantguarda dels seus pobles. Necessitem pensar un nou significat polític del refugiat més enllà de l’estatut de marginalitat i tolerància benvolent que se li acostuma a atorgar”, va assenyalar.
En l’acte es va abordar la necessitat d’avançar en una major integració europea- federalització- per abordar desafiaments com la crisi dels refugiats i la necessitat de donar respostes que responguin als principis fundacionals de la UE com són la solidaritat, la cooperació i el respecte als drets humans.
Paolo Vacca va posar l’accent que necessitem acceptar que l’emigració no és un fet aïllat de l’últim any sinó un fenomen estructural que romandrà mentre els conflictes de Pròxim Orient i el nord d’Àfrica segueixin vius. “La gent que arriba no només ve per problemes econòmics sinó fugint de guerres que els empenyen a fugir. Europa té l’obligació legal, ètica i la responsabilitat moral i política d’acollir-los”, va assegurar.
Segons Vacca, els fluxos actuals són gestionables i va recordar que en 2015 les arribades van ser d’una mica més d’un milió de persones el que representa un 0,2% de la població europea ja que el continent té 500 milions d’habitants. “Els nombres són manejables si els europeus gestionen junts aquesta situació. Si Europa avança en la integració política i es dota del poder, els recursos i l’estructura de govern per poder prendre les mesures correctes, resoldrem el problema. Per contra, si no s’avança en la integració, les solucions tampoc no progressaran”, va subratllar. El text de la primera part de la intervenció de Paolo Vacca està disponible en aquest enllaç.
Paolo Vacca (UEF), Manuel Cruz (Fed) i Alfonso López Borgoñoz
Victòria Camps va destacar, per la seva banda, que justament els països més oberts a l’acolliment, a la interculturalitat, són països federals com Canadà. “Europa xoca amb l’egoisme dels estats, amb el nacionalisme. De la suma de les respostes dels estats no emergeix una resposta europea que és la que necessitem en aquesta crisi. Europa està també abdicant dels valors que l’han caracteritzat des de la modernitat i que són valors federals com la fraternitat, la solidaritat i la tolerància”, va assenyalar.
Alfonso López Borgoñoz va recordar que els drets humans són de les persones i no dels estats. “No és una cosa que puguem defensar només al nostre país, la nostra ciutat o la nostra regió. No són drets que els governants puguin llevar o posar al seu arbitri segons les seves necessitats econòmiques o polítiques. Són drets que tenen les persones que estan a les nostres fronteres de la mateixa manera que els tenim els europeus”, va indicar. Borgoñoz va enumerar alguna de les qüestions que l’acord de la UE amb Turquia viola respecte a la seva pròpia legislació perquè, per exemple, autoritza les devolucions en calent o fa dependre el dret d’asil d’una persona que una altra arrisqui la seva vida intentant arribar a Europa.
Després de la primera part de l’acte, van prendre la paraula el director d’Alternativas Económicas, Andreu Missé, l’exfiscal anticorrupció i membre d’Acnur, Carlos Jiménez Villarejo, el president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Miguel Pajares, el degà de Ciències Polítiques de la UAB i vicepresident de Fed, Joan Botella, i el director de cinema, Albert Solé.
Miguel Pajares va assegurar que Europa, abans de l’acord amb Turquia, ja estava violant subtilment el dret d’asil en impedir que els refugiats arribessin a territori europeu. “No obstant això, aquest acord va molt més allà perquè permet retornar a les persones que arribin a territori europeu sense ni tan sols donar-los la possibilitat de sol·licitar asil. Això és una violació flagrant de la declaració de Ginebra”, va afirmar.
Carlos Jiménez Villarejo va demanar “exigir responsabilitats no només polítiques sinó també penals a les autoritats europees i nacionals per l’omissió del deure de socórrer a tants milers de persones en perill” així com “pel maltractament moral i físic al fet que són sotmesos els refugiats pel sol propòsit de salvar les seves vides o fugir de la repressió i la gana”. El text de la seva intervenció està disponible en aquest enllaç.
Carlos Jiménez Villarejo
“Aquesta és una crisi solucionable”, va assegurar Andreu Missé que va recordar que el Líban té una renda que és del 20% de la mitjana europea i, no obstant això, el 33% dels seus habitants són immigrants d’altres països. “Aquesta crisi està posant en relleu la crisi més profunda que viu la Unió Europea des de la seva fundació. És molt més profunda que la crisi de l’euro que ja va deixar en evidència que les decisions no les prenia la comissió sinó els estats. La crisi de l’euro va ser conseqüència de la decisió d’Alemanya de no mutualitzar el deute. Ara ha vingut aquesta crisi i Alemanya ha demanat als altres mutualitzar els refugiats, repartir-los, i aquests no han volgut, li han retornat amb la mateixa moneda” va constatar Missé que va subratllar la necessitat urgent de repartir els beneficis i els sacrificis- federalitzar- entre els països europeus o serà la fi del projecte.
Joan Botella va destacar que el projecte europeu es troba afeblit i que la crisi dels refugiats ha vingut a posar en evidència aquesta situació. “Ens agradi o no la Unió Europea és avui menys prometedora del que era fa 25 anys: fa falta una visió política i d’integració”, va assenyalar.
Albert Solé i Pablo Faura (UEF)
El director de cinema, Albert Solé, que prepara actualment el documental FEDERAL amb el qual espera poder explicar com el món avança cap a organitzacions federals i supranacionals, va criticar que no es faci suficient pedagogia federalista i europeista. “No podem seguir atrapats en aquestes successives crisis del projecte europeu, és necessari avançar”, va subratllar.
Pablo Faura, president de UEF Espanya va acomiadar als assistents recordant que estem donant solucions nacionals a problemes europeus i que això impedeix avançar. “Hem aconseguit coses que fa uns anys eren de ciència ficció i ara no ens podem permetre renunciar a construir està unió federal”, va destacar.
Durant l’acte es van projectar fotografies d’Anna Surinyach sobre l’èxode de refugiats a Grècia i el centre d’Europa.
Vídeo de l’acte:
