Una de les idees que planteja Junqueras de cara a l’agència de la Hisenda catalana és que «tingui en compte als contribuents com a clients».
Un dirigent polític, sedicentemente d’esquerres, que pretén traslladar el caràcter de contribuents a clients està introduint una cesura profunda en la condició de ciutadania: el públic ja no és patrimoni de la ciutadania, sinó d’un aparell tècnic, d’una estructura d’Estat. O sigui, els béns democràtics de l’Estat de benestar són un estatut concedit que ofereix mercaderies en l’ensenyament, la sanitat, l’habitatge, el transport i altres botàniques que van deixant de ser públiques.
“Esquerra Republicana de Catalunya o el Becerro de oro” (Metiendo Bulla, 27 de febrero de 2016)
