ActualitatOpinió

Totes aquestes cançons enceses i animoses, marcials o melancòliques, que parlen de tallar caps, de vessar la sang aliena i la pròpia defensant el solar de les antigues, de posar de genolls a l’enemic com si fos un lleó o d’enaltir les glòries de la nacionalitat, sempre més grans que les dels països veïns, a part de intercanviables i de musicalment detestables llevat d’excepcions, són tan insuportables com les de la tuna. El problema és que a aquesta ningú la pren seriosament i als que toquen els himnes oficials, si.

“Himnos”, El País 4 de juny de 2015