Gabriela Cañas: La quimera de britànics i catalans
“Les mentides no solen superar la prova del temps. Menys encara si aquestes es basen en conceptes obsolets capaços, això sí, d’inflamar els esperits. En un món globalitzat en el…
Francesc Trillas: La fi de la televisió nacional
“A Espanya i a Catalunya la televisió nacional ha estat en general (llevat d’honroses, però poques, excepcions) el contrari del pluralisme, la deliberació assenyada i el raonament públic que es…
Beatriz Silva: Crisi humanitària o emergència social?
“L’emergència social la viuen, no obstant això, els catalans i catalanes que tenen greus problemes per a sobreviure i que romanen al marge del debat polític a pesar que ningú els…
José Luis Atienza: Jornada d’estudi sobre l’Agenda 2030
L’Agenda 2030 de les Nacions Unides va ser la protagonista de la segona Jornada Federalisme i Municipi celebrada enguany a La Tela, el Museu de Ciències Naturals de Granollers, organitzada…
Manuel Cruz: Parlar de tot o d’una sola cosa?
“La successió d’esdeveniments ha acabat per revelar el seu autèntic significat. El presumpte ‘nero parlar’ era en realitat una forma encoberta de començar a negociar. Perquè, en efecte, parlar del…
Mireia Esteva: Total, són diners
“Es diria que de tanta propaganda fal·laç, ja no sap fer res més que donar cops de pal a l’aigua. La realitat és que l’independentisme no té cap projecte per a…
Rafael Jorba. El temps de la justícia
“La política va tenir el seu temps i el va desaprofitar. Així a Madrid com a Barcelona. El Govern d’Espanya, presidit per Mariano Rajoy, es va parapetar en la llei;…
Joan Coscubiela: No hi ha solució, només la sortida de pactar el desacord
“L’independentisme, emborratxat per l’èxit de les seves mobilitzacions, es va arribar a creure la ficció amb la qual van alimentar la il·lusió de la seva gent i la van mantenir…
Argelia Queralt: Les institucions i el carrer
“… la informació protegeix i exigeix la narració de fets verídics. Quan són periodistes els encarregats de transmetre un determinat argumentari polític, se’ls presumeix el compliment de l’haver de diligència en el relat…
Eulàlia Vintró: I ara que?
“Lamentablement, el Govern català ni governa ni vol governar per a tothom. Sense dir-lo obertament, triomfa l’absurd criteri de “com pitjor millor” i en aquest punt, per desgràcia, no s’entreveuen…
