«[…] he viscut més anys fora del meu país que en ell. He estudiat, he treballat, he estimat; he viscut en llengües que no són meves per naixement, però que he habitat fins al punt de convertir-les en llengües de creació. Gràcies a la literatura, a l’art i als vincles afectius que he teixit al llarg dels anys, he pogut mantenir-me fidel a aquesta idea que Europa és un diàleg incessant entre cultures, entre maneres de veure el món. Escriure en una llengua distinta a la materna no ha significat en el meu cas un exili, sinó una manera d’eixamplar la meva identitat».
La meva Europa, per Corina Oproae (El País, 11 de maig de 2025).