“La història és com la matèria: no es crea ni es destrueix; només es transforma. En l’essencial, els éssers humans a penes canviem (i no solem escarmentar al capdavant aliena), cosa que explica que molts errors que estem cometent avui, després de la crisi de 2008, siguin tan semblants als que vam cometre en els anys trenta, després de la crisi de 1929. La història, no obstant això, mai es repeteix, o no exactament —el que estem vivint ara no és igual que el que van viure els nostres avantpassats—, encara que sovint es repeteix amb màscares diverses. El nacionalpopulisme rampant d’avui, per exemple, no és el feixisme rampant d’ahir, però sí que és la seva màscara postmoderna.”
El cop anglés (El País, 6 d’octubre de 2019)
