“Com es dirimeixen les diferències polítiques? El 1780, un tal Charles Lynch va trobar una manera còmoda d’eliminar l’adversari. Havent arrestat uns quants lleialistes (colons americans lleials a la monarquia britànica), els va posar en mans d’una turbamulta que els va esbocinar. Havia nascut el linxament, mètode eficaç però una mica tosc, del qual avui dia tenim a les xarxes socials una versió més elegant, encara que basada en el mateix principi.
La primera vegada que em van linxar a Twitter va ser quan els atemptats islamistes del 2015 a París. Vaig escriure: “Horroritzada davant aquesta nova mostra de violència masculina” i em vaig ficar al llit. Quan em vaig llevar, havia rebut centenars de tuits d’injúries i amenaces, i continuaven arribant-me’n alguns per minut. Encara que vaig intentar explicar què havia volgut dir –per lluitar contra la violència, hauríem d’entendre entre altres coses per què l’exerceixen els homes molt més que les dones–, no hi va haver manera; ningú no volia argumentar, només escopir-me. La tempesta va durar dies, i confesso que ho vaig passar bastant malament.”
“Rata catalanòfoba” (La Vanguardia, 19 de setembre de 2019)
