P. Sosté que el procés independentista ha menyspreat el dret.
R. Aquí hi ha hagut distorsions de la realitat molt notables. S’ha construït un imaginari a Catalunya, com si estiguéssim en un estat autoritari, creant un món paral·lel una mica fantasiós. Llavors plantejar una via de la independència unilateral, desbordant i dient-ho sense subtileses com es va fer en la resolució I/XI [la declaració de ruptura anul·lada pel TC], ja significava prescindir d’un valor fonamental d’un Estat, que és el valor del dret. I això no ho ha fet ni Escòcia ni cap altre país.
P. Catalunya no té dret a l’autodeterminació?
R. No, en el dret internacional no. Perquè el dret internacional també protegeix la integritat dels estats. I quan es fa aquest pacte en els anys 60 és per posar fi a situacions colonials o amb la situació de pobles que estan oprimits i no tenen ni dret de participació. En un estat democràtic, en el qual tenim autonomia, amb institucions pròpies, on triem el parlament espanyol… tot això no té res a veure amb aquests casos. Per això em va sorprendre tant que la llei del referèndum es basés en el dret d’autodeterminació. I que ara es vulgui fer valer davant del Tribunal Suprem en el judici. Em sembla un argument molt feble.
Entrevista apareguda en La Vanguardia, el 26 de febrer de 2019
