“El perill que ara es troba a Catalunya és que la rebel·lió interminable acabi generant una divisió també interminable, entre les dues confrontades, gairebé al 50 per cent, en una deriva clarament identitària, aliena a l’història del catalanisme i promesa d’una segura decadència per a un país que s’ha caracteritzat per la seva capacitat d’integració dels nous vinguts, la convivència entre les dues llengües parlades pels seus habitants i l’identificació entre la seva addició a l’autogovern i la democràcia espanyola. Qui més sofrirà els efectes d’aquesta divisió de Catalunya serà la capital, Barcelona, vanguardia del cosmopolitisme i de la multiculturalitat, ara asediada per un independentisme fermament assentat en la profunditat del territori i a l’espera d’intentar l’assalt final a l’alcaldia de la capital en les eleccions municipals “.
Paisatge català amb rebel·lió al fons (El País, 29 d’octubre de 2018)