“Les hegemonies polítiques canvien i després de 23 anys de pujolisme se’n va crear una de nova on, malgrat les declaracions, l’interès no era construir un projecte inclusiu sinó fer creure que la solució de tots els problemes passa per crear un estat propi. Si prems l’accelerador acabes polaritzant la població i més si pretens guanyar un referèndum mitjançant el 50% dels vots més un a la primera votació, la segona o la que sigui. Més enllà d’aconseguir la independència, hi ha coses molt més importants i vitals, com la cohesió social. La nova hegemonia provoca la fantasia de la creació d’un estat per intentar mantenir el poder polític a Catalunya i fa que la gent es pregunti sobre la seva identitat. Els anys cinquanta, seixanta, setanta, no s’ho havien preguntat. Tenien claríssim que eren catalans. A aquesta gent se’ls ha posat, de cop i volta, davant el dilema de saber ‘qui ets’ i ‘com ets’. Han tocat la fibra d’unes persones que davant la voluntat d’imposar-los un model determinat han reaccionat totalment en contra. Aquesta és l’onada en la qual creix i creixerà Ciutadans”
Andreu Mayayo: “Puigdemont és la caricatura de Companys”, Catalunya Plural (08/05/2018).
