“El federalisme requereix transparència, cooperació i lleialtat: les regles s’han d’elaborar entre tots, la qual cosa no passa ara. En un Estat federal hi ha d’haver també autonomia recaptatòria i autonomia de despesa”
(Per Beatriz Silva) La reforma d’Espanya en un sentit federal exigirà, entre d’altres coses, un nou sistema de finançament territorial. Amb quines característiques? Què és més urgent? És la qüestió que ha abordat la tertúlia federalista del dijous 23 de febrer que ha tingut com a convidat a Alain Cuenca, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Saragossa i exdirector general de coordinació financera amb les comunitats autònomes i amb les entitats locals del Ministeri d’Economia i Hisenda.
La tertúlia, celebrada a Llibreria Alibri, ha comptat entre els seus assistents amb Josep Maria Vegara, Montse Colldeforns i Francesc Trillas, autors de “Economia d’una Espanya plurinacional”, i l’economista Lluís Pascual, els quals han aportat també els seus punts de vista a l’ debat.
Quines serien les prioritats a l’hora de posar en marxa un nou sistema de finançament? Segons Alain Cuenca, la prioritat seria reforçar la responsabilitat tributària, establir criteris d’igualtat clars a través de fons d’anivellament i millorar la cooperació pròpia de la cultura federal.
“El federalisme requereix transparència, cooperació i lleialtat: les regles s’han d’elaborar entre tots, la qual cosa no passa ara. En un Estat federal hi ha d’haver també autonomia recaptatòria i autonomia de despesa i això s’ha de resoldre. L’autonomia financera depèn de la capacitat de recaptació de les unitats que composen l’Estat”, ha assenyalat.
Per Cuenca, una de les qüestions prèvies a abordar una reforma seria aclarir el repartiment de competències: “si bé no podem aspirar, i al meu parer tampoc no hem d’aspirar a un federalisme dual, si que és necessari atribuir millor les competències i garantir que en els aspectes financers es respecten”. A més, ha apuntat que una segona qüestió a solucionar seria la d’establir un mecanisme per conformar de manera conjunta la voluntat política. “L’estabilitat pressupostària no es pot regular des del centre sense explicar que l’agent que més gasta a Espanya són les comunitats autònomes. Gasten gairebé el doble que l’Estat. Un senat reformat podria ser l’instrument adequat per a això”, ha assenyalat.
Pel que fa al sistema de finançament autonòmic, s’ha mostrat partidari de modificar el règim foral del País Basc i Navarra, comunitats que tenen una situació única al món que a la pràctica es tradueix en el fet que no contribueixen als fons d’anivellament propis de un Estat descentralitzat. També d’atribuir el règim local a les comunitats autònomes suprimint el finançament de l’Estat als municipis.
“Totes les reformes no seran possibles si no s’arriba a un pacte polític que reflecteixi la voluntat de seguir vivint junts”, ha constatat també Alain Cuenca que ha detallat algunes de les qüestions que segueixen estant pendents: calcular les necessitats reals de despesa, dotar de més autonomia tributària a les comunitats autònomes, explicitar un criteri d’anivellament i els seus límits i establir una regla fiscal i un criteri de fallida per a la hisenda territorial. “Què fem amb les comunitats que no compleixen amb els interessos col·lectius? Als Estats Units fan fallida. Aquí hem garantit que, passi el que passi, els creditors cobren. Caldria trobar un terme mitjà”, ha apuntat.
Andreu Missé, Alain Cuenca i Montse Colldeforns
Lluís Pascual ha demanat la paraula per destacar que en un Estat federal hi hauria d’haver autonomia recaptatòria i de despesa i s’ha preguntat si el model a seguir no hauria de ser l’alemany amb una agència tributària consorciada que permet saber què recapta cada comunitat autònoma. “L’horitzó federal no hauria de ser més que una capacitat normativa? No hauria d’existir llibertat per escollir entre comprar ordinadors per les escoles o tenir un nou quiròfan?”, s’ha demanat.
Montse Colldeforns, per la seva banda, ha plantejat si no haurien d’encaminar els canvis cap a una hisenda federal. “El límit de despesa no hauria d’estar imposat per les necessitats, que poden ser infinites, sinó per la capacitat recaptatòria. No podem començar enfocant la qüestió en les necessitats que és una cosa difícil d’objectivar sinó en la capacitat recaptatòria i en com ens la repartim”, ha assenyalat.
Alain Cuenca ha alertar així mateix sobre el perill que si Catalunya no participa en el procés de reforma de la Constitució aquesta doni lloc a una major recentralització en lloc d’avançar en un sentit federal.
