Si hi ha alguna cosa que s’assembli a la religió és precisament el culte nacional. Tots dos es doten de litúrgies, profecies, màrtirs i adveniments; de passats arcàdics i de paradisos per venir; i, és clar, d’un ens superior i sagrat al qual els fidels adoren. Déu i la nació. Com l’existència de Déu per als creients, la de la nació sembla als nacionalistes una realitat indisputable. Passa, no obstant, que les nacions no existeixen des de l’origen dels temps, sinó que es construeixen i són, per tant, contingents. “El desafiament” (El Pais, 10 de desembre de 2016)