No solament no és cert que no hi ha federalistes a Catalunya i a Espanya. La veritat és que la qüestió de la reforma constitucional federal és una idea cada vegada més acceptada a la resta d’Espanya per institucions acadèmiques i partits
Considero el federalisme com l’opció política més ètica de les que existeixen. Això adquireix una especial transcendència en un dia com avui en què celebrem el Dia Mundial del Clima. Igual que succeeix amb el medi ambient, existeixen altres problemes globals com el control internacional del flux de capitals, la immigració o la crisi de refugiats a Europa que només es poden resoldre amb una major cooperació entre Estats, amb estructures de tipus federal. No només parlo de federalisme a Espanya, sinó també del federalisme a nivell europeu i mundial.
Federalistes d’Esquerres aglutina actualment a una gran part del moviment federalista català encara que el federalisme no és una proposta nova ni a Catalunya ni a Espanya. Té una llarga tradició que es remunta al segle passat. Les nostres aspiració és convertir-nos en un moviment de llarga durada, cívic, europeista, federalista i respectuós amb el paper de les institucions representatives i els partits polítics.
Els federalistes catalans ens mirem en el mirall de Quebec i per això des del nostre naixement hem organitzat activitats amb figures com Stéphane Dion, Jean Leclair o André Lecours i treballem de forma estreta amb la Fundació Canadà.
D’ells hem tret algunes lliçons. De Stéphane Dion, per exemple, hem après que la doble indentitat suposa una riquesa, no un problema. Això és important a Catalunya on les enquestes assenyalen que un 75% dels catalans manifesta tenir una doble identitat catalana i espanyola.
De Leclair hem après que el federalisme no és només una mera arquitectura institucional sinó que també és una cultura que s’ha d’anar assentant a poc a poc en la societat. Ell parla de federalisme moral, que reconeix que no podem solucionar els problemes sense col·laborar amb els altres i que la convivència és conflictiva en societats complexes com la nostra. El federalisme, ens diu Leclair, afronta els conflictes d’una forma diferent, positiva. No creu que existeixin solucions màgiques ni definitives, sinó que buscar-les a través de la cooperació, intentant arribar a una solució en comú.
El federalisme moral s’oposa també a la idea del cabdillisme, d’un líder que guiï al seu poble, un exemple d’això ho tenim ara aquí en la defensa a ultrança de la figura d’Artur Mas com a president.
Federalistes d’Esquerres ha hagut d’afrontar amb freqüència que ens diguin que no hi ha federalistes a Catalunya. Encara que no som una organització de masses ni ho volem ser, sabem que això no és cert perquè la idea federal té un potencial d’acceptació a Catalunya que està entre el 45% i el 60% dels catalans, segons les enquestes.
També ens diuen que el federalisme és una ideologia improvisada que ens hem tret de la cistella davant el sorgiment de l’independentisme. Això tampoc és cert ja que la tradició federalista a Catalunya es remunta al segle XIX. Aquí tenim a figures com la de Pi i Margall.
Ens diuen que no hauríem de voler tenir llaços amb Espanya que és un país fosc, endarrerit i tancat. Això no és cert perquè si bé el govern del Partit Popular ha actuat com un mur, Espanya com a tal és molt més plural i això es podrà veure en els resultats de les properes eleccions generals.
No solament no és cert que no existeixin federalistes a Catalunya i a Espanya, la veritat és que la qüestió de la reforma constitucional és una idea cada vegada més acceptada a la resta d’Espanya per institucions acadèmiques i partits. Fins i tot dins de partits polítics que no es declaren federalistes hi ha figures que han començat a proposar-la.
En aquest sentit, creiem que la nostra associació ha aconseguit aglutinar diferents sensibilitats federals dins i fora de Catalunya i ha contribuït al fet que aquesta qüestió estigui present en el debat.
Ara confiem que les properes eleccions generals siguin una gran oportunitat, especialment si el Partit Popular no surt guanyador, perquè s’iniciï una reforma constitucional que consolidi a Espanya un model federal que dongui cabuda a les diferents sensibilitats i s’adeqüi al mateix temps a les reformes federals cada vegada més urgents dins de la Unió Europea.
*Aquest text és una adaptació de la intervenció feta per Toni Sitges-Serra a la presentació de Federalistes d’Esquerres al Campus Universitari de Bellvitge el 20 de novembre de 2015 (transcripció i edició de Santiago Vallejo i Beatriz Silva).
Federalistes d’esquerres explica a Bellvitge la seva proposta
1 comentari