Una de les solucions que s’apunten després del 20D consisteix a reconèixer la naturalesa plurinacional de l’Estat espanyol i permetre la convivència d’Estats nominals que no tinguin norma constitucional pròpia, només sotmesos a la constitució federal, amb uns altres que sí la tinguin i es trobin subjectes a les dues. La pitjor solució seria el fals federalisme: una reforma constitucional per «federatlizar» les autonomies que ja existeixen, maquillar el Senat i, per descomptat, incloure un esment especial a Catalunya. Atès que Euskadi i Navarra ja tenen les seves hisendes pròpies i els seus «esments especials», la cosa quedaria així: l’actual estat autonòmic amb tots els seus anacronismes i disfuncions, més un pacte entre nacionalitats històriques i la resta d’Espanya. «Hablemos de federalismo, hablemos de Andalucía» (eldiario.es, 30 de novembre de 2015)

