Les forces polítiques espanyoles no s’han de limitar a forjar una aliança a la contra per defensar la legalitat i menys encara a constituir un front antiindependentista. Perquè ha arribat l’hora de donar una resposta en positiu: cal obrir el meló de la reforma constitucional per rescatar una ciutadania -espanyola i catalana- que està segrestada per l’immobilisme i/o el rupturisme
Fa una setmana deia que el problema de l’anomenat procés era la seva pròpia lògica: els seus impulsors no només es van inventar un vocabulari a mida, sinó que van posar el carro davant dels bous. Tot i això, no em podia imaginar que aquell mateix dia Junts pel Sí i la CUP presentarien una resolució al Parlament de Catalunya per iniciar el “procés de desconnexió” de l’Estat i per instar “el futur Govern a complir exclusivament aquelles normes i mandats emanats d’aquesta Cambra”. Alguns van veure en la proposta l’esperat xoc de trens. Penso, tanmateix, que estem assistint al descarrilament del comboi del procés.
En el pla jurídic, com ha argumentat el president Montilla, afirmar des de la Cambra catalana el propòsit d’incomplir la llei no fa més que inhabilitar el mateix Parlament per exercir la seva funció legislativa: “Amb quina autoritat pot aprovar lleis un Parlament -i fer-les complir- si es manifesta disposat a no respectar el marc legal i institucional que el sustenta?”. I, en el pla polític, instant el Govern de la Generalitat a complir exclusivament les normes emanades del Parlament no només es dibuixa un país autàrquic, deslligat d’Europa i de la comunitat internacional, sinó que se li fa un vestit a mida al futur president, dissenyat per la CUP, que més que un vestit pot acabar sent una armilla.
Una cadena de despropòsits, en suma, que ha trencat el silenci dels cultes que fins ara havien donat suport al procés, començant per representants notables del mateix Govern. Repeteixo: el comboi ha descarrilat i el maquinista ha quedat inhabilitat per tornar-lo a posar en circulació. Però amb la mateixa rotunditat amb què faig aquesta afirmació, dic que les forces polítiques espanyoles no s’han de limitar a forjar una aliança a la contra per defensar la legalitat i menys encara a constituir un front antiindependentista. Perquè ha arribat l’hora de donar una resposta en positiu: cal obrir el meló de la reforma constitucional per rescatar una ciutadania -espanyola i catalana- que està segrestada per l’immobilisme i/o el rupturisme.
És urgent una reforma de la Constitució que posi tots els temes sobre la taula: des de la regeneració de la democràcia fins als pilars de l’Estat de benestar passant per l’estructura federal de l’Estat i acabant pel paper de la monarquia, que ha d’arbitrar i moderar aquest procés com a garant de la unitat en la diversitat dels pobles d’Espanya. Aquesta reforma hauria de permetre que els catalans poguessin votar per continuar units als seus conciutadans espanyols abans d’haver-ho de fer en un referèndum consultiu sobre la independència.
Però només una proposta seriosa i valenta de les forces polítiques espanyoles serà capaç de superar per elevació l’actual Catalunya dual i de guanyar una part dels votants de Junts pel Sí per a aquest nou començament. Sé prou bé que es tracta d’una operació difícil, però és força més fàcil que la que van afrontar els constituents el 1978. I, a més a més, sempre és millor obrir el meló que no pas esperar fins que el meló se’ns podreixi a les mans.
La Vanguardia, 3 de novembre de 2015
