Amb motiu del 80è aniversari de la Unió de Federalistes Europeus (UEF), fundada a París el 1946, l’organització ha signat juntament amb les Joventuts Federalistes Europees (JEF Europe) una Declaració Conjunta a Brussel·les que reafirma la seva aposta per completar el projecte europeu. El document, signat el 20 de maig pels seus respectius presidents, Domènec Ruiz Devesa i Moritz Hergl, situa la reforma federal de la UE com a prioritat davant els reptes geopolítics, econòmics i democràtics que travessa el continent.
Entre les principals demandes hi figura l’inici d’un procés constituent per reformar els Tractats i avançar cap a un sistema de govern basat en la subsidiarietat i la sobirania democràtica europea, amb un Parlament Europeu amb plena capacitat legislativa i un Senat Europeu que representi els Estats membres en peu d’igualtat, substituint les actuals institucions del Consell. També reclamen l’extensió del vot per majoria qualificada per superar els vets nacionals, fins i tot en política exterior i de defensa, així com l’enfortiment del Tribunal de Justícia i de la Fiscalia Europea.
La Declaració posa un èmfasi especial en la construcció d’una Unió Europea de Defensa, amb capacitats integrades sota supervisió democràtica, planificació estratègica comuna i un pilar europeu de defensa col·lectiva que reforci, sense substituir, la cooperació transatlàntica.
El text també aposta per reforçar el moviment federalista organitzat arreu d’Europa, amb especial atenció als països on la participació a les eleccions europees de 2024 va ser baixa, cercant implicar la meitat de l’electorat que es va abstenir. La joventut apareix com a pilar central d’aquesta estratègia, amb nous espais de formació i participació en els grans debats europeus: reforma dels Tractats, ampliació, clima, digitalització i defensa.
Aquesta crida global —que connecta el federalisme europeu amb el Moviment Federalista Mundial— resulta especialment pertinent per a qui, des de Catalunya, defensem que la solució als dèficits democràtics i a la fragmentació no passa pel repliegament, sinó per construir estructures de sobirania compartida a diferents escales. Vuitanta anys després de la seva fundació, la UEF reafirma que el projecte segueix inacabat, però amb una direcció clara.

