Els acords per a formar govern a Catalunya, en els quals la reforma del sistema de finançament autonòmic exerceix un paper clau, han posat, inesperadament, al federalisme en el centre del debat. Com a integrants de l’Associació per una Espanya Federal, que agrupa organitzacions federalistes de tot el territori espanyol, volem aprofitar l’ocasió per a expressar la nostra opinió sobre les propostes de canvi que s’obren en el futur.
Les claus bàsiques d’un model de finançament federal són assegurar un marge ampli d’autonomia tributària, disposar de mecanismes de solidaritat adequats per a compensar als territoris de menor capacitat econòmica, i garantir al màxim la suficiència de les diferents unitats i nivells de govern.
A Espanya existeixen dos sistemes de finançament: El de “règim especial” o foral i l’anomenat de “règim comú”. La diferència entre tots dos és que el primer té reconegut un nivell d’autonomia major que el segon. Els sistemes forals tenen concertades la pràctica totalitat de les competències tributàries, amb la condició que respectin una sèrie de criteris bàsics d’harmonització i coordinació impositives, i mantenen una connexió amb la resta de l’Estat a través del “contingent” basc i la “aportació” navarresa.
La resta de les comunitats, que disposen de competències de despesa similars a les existents en les forals, han anat construint la seva autonomia d’ingressos al llarg dels anys, des que es van aprovar la Constitució i la Llei orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes fins a l’actualitat, amb la participació expressa dels dos partits majoritaris en els seus períodes de govern, procurant garantir sempre l’enfortiment de l’autonomia d’ingressos sense minvament de l’anivellament.
El model vigent en l’actualitat, aprovat en 2009, té dues característiques fonamentals: Tot i que la recaptació dels grans tributs és centralitzada, es comparteixen amb les Comunitats els ingressos procedents d’aquests: 50% de l’IRPF i de l’IVA, i 58% dels Impostos Especials. L’altre gran instrument federal és el Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, compost a partir del 75% dels recursos de les comunitats, a més d’una aportació de la Hisenda Central. Aquest fons es destina a assegurar que totes les comunitats reben els mateixos recursos per habitant (ajustats en funció de les necessitats) en cadascuna de les tres funcions principals de despesa que els corresponen (sanitat, educació i serveis socials).
No obstant això, l’aplicació d’altres fons per a tancar el model en 2009, la crisi econòmica viscuda a partir de 2008, o l’absència de la renovació que es preveia per a 2014, han donat lloc a una crítica generalitzada del model davant la insuficiència de recursos per a finançar serveis de benestar molt costosos, el gran creixement de l’endeutament d’algunes comunitats i el qüestionament de l’excessiu desequilibri vertical a favor de l’Administració Central.
Des del nostre punt de vista l’aprofundiment d’un sistema federal hauria de partir de les següents possibles actuacions sobre el model de finançament:
a) Un repartiment proporcional de les grans figures tributàries similar a l’actual, potser incorporant expressament una participació dels governs locals, reforçant, fins on sigui possible, la distribució de les competències normatives i marcant límits clars a la competència fiscal a la baixa.
b) Consolidar i ajustar el Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, revisant tal vegada les variables aplicades per a fixar les necessitats de despesa de les CA, i el destí dels recursos als grans serveis de benestar.
c) Substituir els fons que generen distorsions per un únic fons que permeti donar resposta als problemes de transició que es plantegin sense generar noves anomalies.
d) Reforçar financerament els Fons de Compensació Interterritorial en l’àmbit del desenvolupament regional, amb l’exigència de fixar plans de convergència econòmica, amb els programes d’avaluació sistemàtica i periòdica d’aquests.
e) Acordar un pla de transformació de la AEAT en una Agència integrada, incorporant la possibilitat d’establir, com a mesures instrumentals en el procés, consorcis o mecanismes de delegació similars (article 156.2 de la Constitució i 204.2 de l’Estatut de Catalunya) per a la gestió tributària.
En relació amb les propostes contingudes en l’acord d’investidura, com hem defensat en documents anteriors, creiem que, fins i tot assumint una part d’aquestes, és imprescindible facilitar la seva extensió potencial a altres comunitats i reforçar el model territorial previst en la Constitució, que defensa la igualtat entre els ciutadans i els territoris i la garantia dels serveis públics de l’Estat de Benestar en totes les comunitats. Per a això considerem essencial assegurar que l’administració central disposa de recursos suficients per a exercir les seves tasques (que inclouen les seves responsabilitats de resposta immediata a situacions de crisis com les que ens han afectat en els últims temps) segons es recull en la Constitució.
