Hem començat l’any 2025 amb res que no fos previssible, però no per això menys preocupant. Torna el Banc Sabadell a Catalunya. Bona notícia, ja que és un indicador clar de la disminució de la inestabilitat política percebuda amb la vinguda del nou govern de la Generalitat. Però hi-ha un si no fos: l’espasa de Damocles, la qual amença la seva pròpa existència per absorció d’un altre banc, ja prou poderós. Si es consolida, res de positiu pels ciutadans, ja que significa més concentració i poder en un mercat financer amb tendència a generar monopolis, cada cop més desregulats a nivell mundial.
A casa nostra sembla que hi-ha dificultats per aprovar pressupostos, ja que aquells que han pogut governar gràcies a que el PSC va fer una oposició responsable, no paguen amb la mateixa moneda. El govern espanyol sembla que tampoc en tindrà, també per desllealtat d’aquells que han aconseguit que hi hagi una llei d’amnistia que els afavoreix i que ha tingut un elevat cost polític per als que els hi-han concedit.
Malgrat tot, encara que es digui que Espanya viu en una permanent inestabilitat política, som en una illa a nivell mundial. No només perque Espanya, malgrat la crisi econòmica mundial, és el país de la UE que més creix, sino també, perquè al davant l’onada d’extrema dreta que invaeix el món, el govern que tenim és dels pocs governs socialdemòcrates del món i està decidit a compensar desigualtats creixents i a defensar la societat del benestar.
Potser seria el moment de recordar himnes antics dels inicis del moviment obrer, quan s’animava a defensar drets ciutadans. No és baladí: en un món més interconectat que mai, la sortida dels EEUU de l’acord de París i de la OMS, el desmantellament dels serveis públics (ja precaris), l’aixecament de la prohibició de que l’exercit pugui entrar a les escoles i les esglesies per empresonar inmigrants, l’amnistia de violents que van asaltar el Capitoli (alguns condemnats a més de 20 anys de presó), la foto de presa de possessió de Trump, amb poca presència de representants d’altres paisos i molta de milmillonaris de les tecnologies que dominaràn el món, són indicadors clars de per on van les coses i com ens afectaràn. Entrem en un món on els Estats ja no són res al davant del capital financer, cada cop més extractivista i descontrolat. Un món on no es respecten lleis bàsiques (ni Constitució dels EEUU ni drets internacionals); ni tampoc drets humans bàsics i de ciutadania. Un món on la protecció dels débils no es contempla i on la manca de respecte a les lleis i la desregulació a qui afavoreix es principalment als poderosos i als que s’enriqueixen a costa de la mateixa societat en la que viuen. Depredadors als que no para res.
Alguns optimistes diuen que en un país on el poder està ben repartit (com correspón a un país organitzat federalment), els contrapoders actuaran i compensaràn la desfeta. Esperem que així sigui. De moment, ja hi-ha 22 Estats que han recorregut el decret per desposeir de ciutadania als fills d’inmigrants nascuts als EEUU, per insonstitucional. Però serà difícil de parar el finançament que els partits d’ultradreta, dins dels paisos democràtics, rebràn per aconseguir desestabilitzar els seus propis paisos. Serà difícil de parar l’onada de pobresa i d’inmigrants que provocaràn els canvis climàtics i les polítiques de pèrdua de drets dels mes desfavorits, provocats pels imitadors de Trump arreu del món.
Més que mai, ens hem de mobilitzar com a ciutadans, per defensar el federalisme, pel que significa d’enfortiment de la divissió de poders; per la seva defensa dels drets ciutadans i la protecció dels més dèbils; pels principis de fraternitat i defensa de la solidaritat i lluita contra les desigualtats; per la seva capacitat d’arribar a acords i pels principis de llealtat.
Mobilització que ens interpel.la a tots aquells que creiem que els abusadors no hi caben a la nostra societat, als que pensem que calen lleis i drets que posin límits a les desigualtats, al que volem regulacions que millorin la vida de la gent i que aturin la cobdicia dels destructors del Planeta. Mobilitzar-nos també per sumar esforços a diferents nivells: entre ciutadans, però també entre nivells administratius dins de cada país i també entre paisos. Se’ns gira feina a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món.