El passat dimecres dia 12 d’abril de 2023, Federalistes d’Esquerres de Penedès – Garraf ser va organitzar un acte a Vilafranca del Penedès per presentar el document “Crida federal per l’entesa lingüística”, elaborat per FEDERALISTES D’ESQUERRES.
A l’acte celebrat a la sala de plens del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el company Lluís Massana, de Federalistes de l’Alt Penedès, va contextualitzar-lo, remarcant que als federalistes ens preocupa tot allò que pugui afectar la convivència i el respecte entre catalans.
En la presentació, la Mireia va explicar els punts essencials del document i va insistir que es tracta d’un punt de sortida. Tot i que fa 10 anys de la constitució de FED, fins ara hem focalitzat en altres àmbits, ja que la situació era prou complicada políticament, per encetar aquest debat. En aquests moments, en una situació clarament diferent, FED creu que és el moment oportú per començar a parlar-ne. Per això continuarem organitzant activitats a l’entorn de la llengua/ llengües a Catalunya. Ressaltem alguns dels temes tractats:
La realitat sociolingüística de Catalunya, tal i com demostren les enquestes, és d’una població que majoritàriament es desenvolupa bé en qualsevol de les dues llengües, però aproximadament un 50% té com a idioma matern el català i l’altre 50% el castellà. El castellà, doncs, no és una llengua enemiga de Catalunya, sinó una part que parla gairebé la meitat de la nostra població. En el nostre cas, les dues llengües son oficials, per tant és lògic que s’utilitzin de forma igualitària per facilitar la comunicació i la convivència.
En països federals, on es donen circumstàncies semblants, de convivència de diferents idiomes, les polítiques tendeixen a respectar el substrat sociolingüístic de la població. Però a Catalunya no és així, ja que el govern de la generalitat desenvolupa una política nacionalista.
L’objectiu és transformar la població de Catalunya en monolingüe, per justificar “un sol poble, una nació, un estat”.
Les llengües a Espanya tenen, des de la Constitució Espanyola, una consideració, uns drets, unes característiques diferents a altres països com França o Alemanya, on es va optar pel monolingüisme.
Un dels pactes de la democràcia va ser , “a Catalunya, el català a l’escola”, amb una política cultural àmplia i oberta, amb mitjans de comunicació enfocats a tota la població, que ajudés a normalitzar el català. La realitat és que ara es parla de “a l’escola, només en català” i TV3 està més focalitzada a ser una corretja de transmissió de l’independentisme que a estar al servei de la ciutadania de Catalunya.
Pel que fa a la immersió a l’escola, es diu que es una política d’èxit, però no ens diuen per què.
A diferència d’altres polítiques públiques, no s’avalua. Tanmateix, els resultats escolars no son bons i l’escola catalana no funciona com un ascensor social. Pel que fa a l’adquisició de coneixements, la UNESCO recomana que els infants s’iniciïn a l’escola en la llengua mare, per evitar que l’accés als coneixements des d’una llengua que no els hi és pròpia acabi sent un factor discriminatori. Tampoc no és veritat que el castellà no s’hagi de parlar a l’escola perquè ja s’aprèn al carrer. Qualsevol idioma per normalitzar-lo, cal utilitzar-lo en tots els seus registres lingüístics, i al castellà, si no es parla a les aules, li mancarien els registres acadèmics.
Una bona política seria aquella que s’adaptés a cada situació poblacional. No pot ser el mateix al Bages que al Barcelonès.
Mireia Esteva va explicar també la situació lingüística d’altres països federals com: EEUU, Suïssa, Canadà, algunes controvèrsies en el seu ús, encara no resoltes i la necessitat de tenir una llengua franca que garanteixi l’entesa.
Els federalistes pensem que calen polítiques que ens ajudin a entendre i estimar les nostres llengües. Per exemple, els iberistes parlen de la iberofonia. Podria donar-se a l’escola alguna assignatura que aproximi al coneixement de la resta de llengües ibèriques, sense necessitat de dominar-les. En molts casos, per l’exercici de determinades professions no caldria tenir un títol de llengua.
Tot seguit es va obrir un torn de paraules , amb força participació. Algunes de les valoracions que es va fer foren:
– Cal una política de l’Estat clara respecte el tractament de les llengües, que promocioni el seu ús i eviti els excessos nacionalistes.
– Hi hauria d’haver un equilibri en l’ús lingüístic de les llengües en els serveis públics.
– Mai una llengua ha d’esdevenir una arma política, això la desvirtua i la malmet.
– Es van exposar contextos concrets on, havia funcionat força bé la immersió lingüística, sempre que hi ha hagut el compromís dels docents.
– Els darrers governs de Catalunya, parlen molt de la immersió lingüística, però no posen els recursos necessaris per integrar alumnes amb dificultats.
– Les polítiques públiques han de saber gestionar la diversitat lingüística. En el fons, els nacionalistes no tenen respecte per la llengua, no els preocupa si es parla o no, i que hi ha llacunes importants en l’ús del català en molts contextos.
Finalment la Mireia va fer una crida a participar en els diferents actes que FED organitzi a l’entorn de l’entesa lingüística a Catalunya.
Vilafranca del Penedès, 15 d’abril del 2023.
Àngels Navarro
