L’associació Federalistes d’Esquerres (Fed) es presenta a l’Alta Ribagorça amb propostes de major aprofitament d’eines de caire federal com el Senat i més coordinació entre les administracions més properes als ciutadans.
La presidenta, Mireia Esteva, i la coordinadora a Lleida, Lorena González, han presentat l’Associació Federalistes d’Esquerres (Fed) a l’Alta Ribagorça aquest dissabte 18 de març, a la Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert, en un acte obert al públic per explicar els valors federals i les propostes d’organització política i administrativa que volen aportar a la societat.
La presidenta de Fed ha fet un breu repàs de la història del federalisme a Espanya, a Europa i al món, i ha destacat la importància dels valors federals de llibertat, equitat i especialment la fraternitat que “és el valor menys desenvolupat per les democràcies actuals”, segons Esteva, i “el més important perquè té en compte i protegeix les minories, qüestió clau en la democràcia per evitar la imposició de projectes per part de només una meitat de la població, com va estar a punt de passar amb el Procés a Catalunya”.
Mireia Esteva ha recordat que el federalisme va més enllà de l’habitual organització horitzontal política del poder, entre les diferents administracions situades en diferents llocs del mateix nivell, i implementa un segon nivell “vertical” d’organització que va des de les institucions d’abaix, més properes al ciutadà, cap a les de més a dalt en la jerarquia administativa. Aquest segon nivell de divisió permet una major participació alhora que estableix una co-gestió que
requereix a cada territori i administració renunciar a una part de la seva sobirania per compartir i coordinar-se amb les altres.
A tall d’exemple ha posat França, que no posseeix aquest segon nivell, i Alemanya que sí el té en la seva organització, amb els landers, però també ha recordat que no hi ha un únic model de federalisme sinó que cada país ha de trobar la fórmula que millor s’adapta la les pròpies
necessitats i realitats territorials.”Des de Fed creiem que un model federal és la millor solució a l’a
ctual situació de Catalunya i d’Espanya”, proposa Mireia Esteva, i ha recordat que des de la 1ª República hi ha hagut diversos intents de federalització, i destaca que l’últim va ser amb la
redacció de la Constitució del 78 que, però, “va quedar en aquell famós ‘café para todos’ que va suposar l’estat de les autonomies, perquè en aquell moment hi havia una situació molt complexa”. La Constitució espanyola “no és federal” assegura Esteva, en la mesura que no deixa prou clares les competències de cada matèria i de cada territori, de forma que sovint cal recórrer al Suprem i cal interpretar què diu la norma.
Per la seva banda, la coordinadora de Federalistes d’Esquerres a Lleida, Lorena González, ha explicat les funcions del Senat, que és “on es ratifica i s’aproven totes les lleis que venen del Congrés”, lamenta que és una cambra “molt desconeguda i sovint denigrada per molts, quan juga un paper de bona eina federal” en la mesura que és una cambra territorial en la qual “no hi són els mateixos partits que al Congrés, perquè –diu- hi ha molts petits partits polítics locals que no tenen representació a la cambra parlamentària i sí la tenen al Senat”. Aquest fet, aclareix Lorena González, fa que al Senat s’hi puguin debatir molts temes territorials i locals que pot ser no es tractarien.I ha proposat “treure més partit de la cambra del Senat” com el tractament de temes monogràfics, que es proposa en la bibliografía sobre federalisme que existex.
La coordinadora de Fed a Lleida també ha reivindicat que des dels municipis s’aprofitin més les eines que ofereix el Senat, i que no s’acabi perdent l’oportunitat d’aconseguir diners dels Next Generation com ha passat al seu municipi, Balaguer. I ha insistit en la necessitat que els ciutadans “ens hem de creure més les institucions i exigir més als polítics que ens representen” perquè “les institucions són nostres cada dia de l’any, no només quan anem a votar cada quatre anys”.
Les dues representants de l’associació federalista han coincidit en la necessitat de la negociació i dels pactes en la praxis política actual i han recordat que són en realitat dos eines federals i també han coincidit en les possibilitats d’anar fent “petites reformes” que permetin caminar cap a una forma de treballar més federal, davant la lentitud i dificultats d’arribar “a un gran consens entre els diferents partits polítics per reformar la Constitució cap al federalisme”.
En aquest sentit, Mireia Esteva ha recordat el servei que aquestes praxis federals van fer en el temps de la pandèmia pel COVID-19 en l’àmbit europeu, per coordinar l’adquisició de més vacunes i a millors preus, o quan es va convocar la Conferència de Presidents a Espanya per poder coordinar els ajuts i compartir les solucions. “Però al no ser un estat federal i ser un estat d’autonomies –ha recordat Esteva- molts dels acords que es van prendre no es van implantar per igual a totes les autonomies, perquè aquesta Conferència no és vinculant”.
