Estrena del documental “FERIDA OBERTA: CERCANT L’EMPATIA” als Cinemes Sant Cugat del Vallès

Amb la sala del Cinema Sant Cugat quasi plena es va projectar el documental, en un acte organitzat per Federalistes d’Esquerres de Sant Cugat.
Rosa Botella i Jesús-Àngel Prieto, realitzadors d’aquesta proposta cinematogràfica, varen presentar la sessió, tot recordant aquells cine-fòrums que a la dècada dels 70 tant varen  proliferar.
Rosa Botella va contextualitzar com l’any 2018 preguntar-se si el procés afectava l’àmbit emocional entre les persones, provocava incomoditats, i on el mateix president Quim Torra negava cap trencament, tot afirmant que érem “una societat que debat apassionadament, com qualsevol societat mediterrània.”
Va sorgir aleshores, per part dels autors, la possibilitat d’entrevistar a persones de diferent espectre social, polític, territorial… tot preguntant si el procés els hi havia impactat emocionalment, tant en l’àmbit íntim com relacional. I “Ferida oberta” ha estat el resultat, tot emmarcat en una realització audiovisual extremadament curosa amb els entrevistats, i que deixa respirar les diferents intervencions perquè els espectadors puguin valorar tranquil·lament aquesta exposició de sentiments i afeccions.
Jesús-Àngel Prieto va recordar que aquest documental havia fet una preestrena al Cinema Maldà el 31 de gener del 2020 (i que havia deixat a una part important dels espectadors fora de la sala), i que estava previst la seva estrena oficial als Cinemes Girona el 25 de març… però tot es va aturar amb la pandèmia. Durant l’actual mes de desembre estarà disponible a Filmin.
A posteriori de la projecció, el debat va ser iniciat per Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB, i Marcel Coderch, doctor enginyer en Informàtica i Telecomunicacions pel MIT.
Marina es va mostrar interessada a donar per tancat aquest procés d’independència unilateral, i oberta a resoldre els problemes urgents, tot deixant per altra ocasió el debat secessionista. Per la seva banda Marcel va mostrar-se absolutament partidari de convocar un referèndum vinculant i acatar el seu resultat, tot indicant clarament ser partidari de no voler pertànyer a Espanya.
El públic va participar activament: una primera intervenció va agrair la projecció del documental perquè l’havia ajudat a reviure aquells anys i sedimentar emocions que encara estaven latents. Un altre participant va ressenyar les qualitats cinematogràfiques de l’obra. D’altra banda, altres participants varen mostrar la seva incomoditat amb el documental per entendre que era parcial i que l’opció independentista no estava ben representada. El debat va mostrar que encara ens queda recorregut per “cercar l’empatia”, i que (com diu un dels entrevistats al documental) “ens calen molts debats”.