Ara fa 10 anys, a Catalunya, un grup de persones valentes va decidir posar en marxa un moviment cívic capaç de reunir ciutadans partidaris d’una unió en llibertat amb els altres pobles d’Espanya i decididament contraris a aixecar noves fronteres.
Un moviment cívic europeista y federalista que prenia com a punt de referència la gran quantitat de països democràtics federalistes d’arreu del món que feien compatible la solidaritat i la diversitat.
Era un moment socialment molt difícil: patíem una crisi econòmica mundial i Artur Mas va fer unes retallades en serveis bàsics més draconianes de les que es van fer a altres parts d’Espanya. Va ser en aquells moments, on des del mateix govern nacionalista de la Generalitat es va encoratjar un moviment secessionista, dirigint les tensions socials cap a un enemic suposadament extern .
Ens van voler “vendre” que una possible ruptura amb Espanya seria un procés sense costos, ni econòmics ni socials, políticament amable i farcit de beneficis. Deien que tenir estat propi seria “un bon negoci”, ignorant el fet que la major part dels ciutadans de Catalunya tenen profundes arrels en altres parts d’Espanya; compartim catalanitat i espanyolitat en diferents graus i l’economia catalana depen majoritariament de l’espanyola, la europea i la hispanoamericana.
Per això, en el moment de la creació de Federalistes d’Esquerres, els seus promotors ja tenien clar que el procés independentista a més de ser un fracàs, provocaria:
- Sentiments contradictoris pel que fa al sentit de pertinència i divisió de la societat catalana.
- Tindria greus conseqüències per l’economia de Catalunya.
- Sotmetria la societat a l’enfrontament amb la legalitat establerta i
- Es posaria en perill la autonomia de Catalunya
La fractura emocional no va tardar gaire en fer-se palesa i va paralitzar la societat catalana per respondre als reptes més importants que tenia davant seu. En el seu moment àlgid va provocar el xoc institucional i el trencament amb la legalitat vigent. A l’octubre de 2017 vam tenir ocasió de comprovar la gran enganyifa: la terra promesa, el país de les meravelles que ens havia ofert l’independentisme era una República autocràtica, que sobreviuria com un paradís fiscal, que potser calia posar-hi uns quants morts i que podria ser tutelada per potències de perfil autoritari i hostils a la UE. La percepció de inestabilitat i la por van provocar la desbandada de milers d’empreses i la fugida dels estalvis de molts ciutadans cap a altres zones d’Espanya. No menys greu, va ser la pèrdua de confiança de la resta d’Espanya cap a Catalunya i recíprocament. El fet es que en tot aquest temps, els governs de la Generalitat no només no s’han dedicat a millorar la vida dels ciutadans, també han aconseguit que Catalunya hagi deixat de ser un dels motors econòmics d’Europa i un actor polític fiable.
L’independentisme no ha demanat perdó ni pensa fer-ho, els grups promotors es barallen entre ells i a molts els costa aterrar a la realitat.
Amb aquest panorama…..
L’associació des del seu inici va ser aixopluc per molta gent, que no volent elegir entre sentiments de pertinença s’havia vist abocada a l’aïllament i la soledat, a perdre amics i família.
El federalisme va venir per dir-nos que aquesta elecció es un artifici generat de forma oportunista per aquells que des del govern han malmès la convivència per defensar els seus propis interessos. Durant aquests anys durs pels qui s’atrevien a discrepar, hem opinat amb fermesa i alçat la bandera del diàleg, el pacte i la fraternitat; hem aplegat socis i simpatitzants i hem escampat els nostres valors pels territoris. Hem organitzat multitud d’actes i hem trobat amics federalistes arreu de Catalunya, per tota Espanya, a Europa i al món.
Amb la incorporació a la Unión de “Europeistas y Federalistas” i el creixement de la “Asociación por una España Federal”, Federalistes d’Esquerres esdevé l’associació de referència per la totalitat dels Federalistes de Catalunya, en confluència amb altres associacions d’Espanya que treballen coordinadament pels mateixos objectius que la nostra associació.
En aquest desè aniversari de la nostra associació, si fem balanç, es pot dir que hem cobert amb escreix les expectatives inicials. Coincidint amb les presidències de Manuel Cruz i Joan Botella es va cobrir una primera etapa de consolidació i una segona d’expansió de l’associació i de les idees federalistes.
La tercera etapa, iniciada després de les eleccions del 30 d’abril d’enguany haurà de ser la de la construcció de sinergies amb altres associacions i entitats, per formular propostes que ens ajudin a construir col·lectivament el nostre futur. Tenim vocació de seguir sent una plataforma oberta, de debat, de pensament, propositiva i amb capacitat d’influència per ajudar a impulsar projectes renovadors de la societat.
Davant la lluita per l’hegemonia mundial, i les diferents crisis que ja ens afecten, es materialitza de forma significativa una disputa ideològica pel futur. L’horitzó federal es revelarà molt més adient per a orientar-nos enfront dels enormes desafiaments del segle i els constructors de ponts, els organitzadors de la solidaritat, els promotors del diàleg i dels pactes, seran més necessaris que mai.
Per això, els federalistes catalans treballarem per reforçar el debat públic sobre temes fonamentals i no escatirem esforços en la cerca de solucions consensuades als problemes que ens afecten. No és el conflicte allò que ens ha de fer por, sinó el seu plantejament en termes irracionals i per tant insolubles. Seguim volent una Catalunya en pau amb ella mateixa; una Espanya orgullosa de la seva riquesa lingüística i cultural, i acollidora dels seus diferents sentiments d’arrelament; una Europa federal, socialment avançada i oberta al món.
Amb aquesta convicció us convidem a fer camí plegats.
Mireia Esteva
Presidenta de Federalistes d’Esquerres
