La realitat urbana té molts elements comuns i una necessitat clara d’abordatges compartits, com deixa en evidència el nostre darrer treball sobre Federalisme i Municipi, presentat el 17 de setembre passat a Badalona.
La dimensió metropolitana de la qual molts municipis participen, a més, requereix un abordatge específic de gran interès per a les tesis federalistes, per l’oportunitat que representa per posar en valor la complexitat dels assumptes quotidians que afecten les nostres comunitats i les formules federals que faciliten el consens, l’equilibri i la igualtat d’oportunitats en entorns urbans.
Aquest any, ONU Hàbitat celebra el Dia Mundial Metropolità amb el lema “Travessant els límits”, una apel·lació directa a l’ideari federal d’enderrocar fronteres per oferir més eficàcia en els serveis públics i una millor cooperació entre diferents nivells administratius. Federalistes d’Esquerres aposta clarament per la visió metropolitana en la gestió dels assumptes urbans de dimensió clarament supramunicipal, tenint en compte que els problemes globals més actuals, com ara la lluita contra el canvi climàtic, la suficiència energètica, la mobilitat i l’habitatge, entre d’altres, s’han d’entendre des de lògiques supralocals que dissenyin polítiques públiques de gran importància i sostenibilitat.
La interdependència entre els municipis que formen part d’una àrea metropolitana s’ha de poder formalitzar mitjançant acords específics, jurídicament vàlids, i mitjançant organismes o espais funcionals de cooperació que tinguin una mirada llarga, un mètode de planificació estratègica compartit i una lleialtat entre les parts que permeti les millors solucions a cada moment. Però no només es tracta de gestionar de forma eficient.
La visió federal també inclou un esforç per a la igualtat d’oportunitats de la població, independentment d’on habita, la possibilitat de gaudir dels mateixos drets de forma equitativa i de poder realitzar els seus projectes de vida de manera sostenible i adaptada a cada moment vital. Així, les polítiques d’habitatge han de facilitar les transicions vitals amb una oferta diversificada i adaptada als diferents nivells econòmics; les actuacions per evitar la contaminació atmosfèrica i l’estalvi d’energia han de comptar amb el continu de la trama metropolitana per ser efectives; el dret a una sanitat i uns serveis públics de qualitat han d’assolir cada racó de cada barri; les oportunitats de formació i laborals s’han de dissenyar segons un ecosistema més ampli que el de la ciutat per facilitar el joc de l’oferta i la demanda.
I també el patrimoni cultural i natural d’aquest sistema pot ser oportunitat per generar cohesió social i sentit de pertinença. L’eliminació de barreres, en la planificació i la gestió pública, és més mental que pròpiament competencial, però cal encara que s’estableixin unes regles clares del joc, comunes a totes les àrees metropolitanes espanyoles i en sintonia amb altres iniciatives internacionals, per a facilitar aquesta transmissió horitzontal de coneixement i governança, enderrocant murs i construint ponts. I per consolidar les aliances també cal una relació lleial amb el nivell regional de l’administració de manera que es reconegui la singularitat de l’àrea metropolitana d’una banda, però també es financin conjuntament amb l’Estat o la Unió Europea les polítiques públiques que poden actuar de palanca i desenvolupament de les de tipus local, orientant-les i alineant-les amb els objectius de desenvolupament sostenible i l’agenda 2030, a partir de cada realitat concreta i la conjunció dels esforços específics de cada territori. Igualtat en els objectius i diversitat en els mètodes per avançar cap a una equitat més gran per a les persones. Federalment.
Declaració de Montreal sobre Àrees Metropolitanes: Montreal-Declaration.pdf (habitat3.org) communication@metropolis.org
Article d’Isabel Sierra
