ActualitatNotíciesOpinió

Steven Forti destaca per una cabellera en l’interior de la qual s’hi pot ocultar un president fugitiu, no en veia una d’igual des d’Alex Haley, autor de Raíces, dit sigui tot amb la corresponent dosi d’enveja..

Però destaca encara més pel que té a sota de la cabellera, un cap tan ben moblat, que quan parla de la Lega Nord els italians li tiren en cara que visqui a Catalunya, i quan parla del procés, els catalans li tiren en cara que sigui italià. Crítiques que confirmen que sap del que parla. I entre les coses de què parla, destaca, per exemple, que tant a l’independentisme en general com en concret a Junts, hi ha elements d’extrema dreta. Probablement no majoritaris, però hi són.

Acompanyat del politòleg i professor de la UdG Quim Brugué, Forti va presentar ahir el seu llibre «Extrema derecha 2.0», en un acte organitzat per Federalistes d’Esquerres a la Casa de Cultura de Girona, dins del cicle «Diàlegs per a la convivència».

Que la cosa seria més que una simple presentació de llibre la va deixar clara Brugué en la seva intervenció, en remarcar que un dels grans perills per a la democràcia és «la invocació del concepte poble, així, en singular». El professor de la UdG també va insistir que s’ha de reivindicar la «imperfecció de la democràcia», perquè si no, «no la salvarem».

Forti, per la seva banda, va demostrar que ha aprofitat poc més de deu anys que fa que és a Catalunya, per conèixer bé aquest racó de la península. Més enllà d’incidir que la nova extrema dreta no és feixisme perquè juga amb les regles democràtiques, va aconsellar que més val que ens acostumem a la seva presència, ja que «ha vingut per a quedar-se», amb les circumstàncies de cada país: «cada país dóna vida a l’extrema dreta que necessita, són com una gran família global».

Va admetre també que hi va haver relacions del procés amb Rússia «pels interessos comuns d’afeblir la Unió Europea». «De tota manera, alguns de Junts ho sabien, però els altres són tan naifs que ho ignoraven», va sentenciar.