ADÉU A ANTONIO FRANCO
Ahir ens va deixar per sempre el gran Antonio Franco. Les xarxes socials s’han omplert de missatges destacant la seva faceta de periodista, de mestre de diverses generacions i de creador d’ofici, però probablement tots es queden curts. El vaig conèixer quan vaig arribar a Barcelona a treballar com a corresponsal als noranta ‘i el dirigia El Periòdico. En aquesta època jo pensava que si hi havia una persona per qui m’agradaria treballar en aquest país, aquesta persona era ell. Perquè era rigorós, autocrític, però també perquè sempre es feia preguntes sobre si el seu treball i el de la seva redacció era correcte, si era fidel a la realitat, si no estava enganyant.
Quan en 2012 vam llançar el manifest que va donar lloc després a Federalistes d’Esquerres, ell no va dubtar a signar-lo. Ara sembla una ximpleria, però en aquell moment eren majoria les persones no independentistes que preferien no significar-perquè pensaven que oposar-se a l’independentisme els podria perjudicar. Signar un manifest que proclamava que els llaços entre els diferents pobles d’Espanya eren valuosos, que plantejava que la secessió era una forma d’amagar les retallades socials i provocar una fractura social era una mica incòmode. Però ell va estar en els primers signants sense dubtar-ho.
La Crida a la Catalunya Federalista i d’Esquerres es va presentar el 8 de novembre de 2012 al Teatre Goya de Barcelona i Antonio Franco va ser una de les persones que va participar-hi. Quan vaig veure arribar la seva figura enorme, ple d’energia, vaig pensar que l’esforç per muntar aquest acte enmig d’un ambient social de gran hostilitat valia la pena perquè les persones que més admirava a Catalunya estaven reunides allà. Ell era sens dubte una d’aquestes persones, l’oposat als valors egoistes del nacionalisme, una persona que creia en el valor de la diversitat, del diàleg i sobretot, en la necessitat de treballar per un projecte global de justícia social que superés les nacions i les fronteres. Un segell que va aconseguir deixar imprès a El Periòdico, que segueix sent fins avui el diari que més atenció dedica als problemes socials.
Antonio Franco va col·laborar amb l’associació al llarg dels anys en la mesura que la seva malaltia li ho va permetre perquè anava entrant i sortint de tractaments de quimioteràpia que sempre semblava acabarien amb la seva incombustible persona. Però ell s’aixecava i seguia escrivint, participant, somrient. Quan vam fer aquesta web vam voler posar cara als federalistes de Catalunya i ell va ser un dels cent rostres que apareixia en la presentació, Un dels últims actes de Federalistes d’Esquerres on va fer de protagonista va ser el 2015, on vaig prendre aquesta foto, en què va dialogar amb Alfredo Pérez Rubalcaba sobre la proposta federal del PSOE dins d’un cicle de diàlegs amb líders polítics per aprofundir en la proposta federal. Va ser un gust veure’l desplegar tot el seu ofici per fer l’entrevista. Va ser un gust conèixer-lo i poder compartir amb ell un projecte honest que des de llavors i fins ara aspira a treballar per valors poc reconeguts, però indispensables en la nostra societat com són la convivència, el diàleg, la cooperació, en definitiva el federalisme. Moltes gràcies, Antonio, per haver estat amb nosaltres i també per la teva enorme generositat.
