L’acció, el discurs i l’activisme del govern de la Generalitat de València han posat al centre de la seva gestió la reivindicació de la renovació federal d’Espanya, i tot això ha col.locat València al centre del federalisme europeu. Una de les fites d’aquest moviment ha estat la celebració allà del 27è. congrés de la Unió d’Europeistes Federalistes, UEF, els passats dies 3 i 4 de juliol.
La trobada va constar de dues parts. En la primera, sota la presidència del President de la Generalitat, Ximo Puig, es van abordar les dimensions i la problemàtic de l’estructura territoriald’Espanya. Amb la participació de representants del govern valencià, de diversos moviments federalistes ( com nosaltres, representats per Carme Valls) i de la secció espanyola de la UEF (que presideix Enrique Barón), es van presentar i discutir diverses propostes i escenaris de la possible evolució del model territorial espanyol.
La segona part de la trobada, i la més extensa, va ser el congrés de la UEF, que tenia lloc per primera vegada a Espanya. De la UEF en formen part les seccions corresponents als diversos Estats europeus, i amb un pes més o menys proporcional a la seva implantació. La incorporació de Federalistes d’Esquerres a la UEF el 2019 ha significat un creixement important de l’organització espanyola, que és ara la quarta en importància numèrica (després d’Alemanya, Itàlia i França).
Des del punt de vista dels continguts, el Congrés va centrar la seva atenció en la conferència sobre el futur d’Europa, que ja s’ha posat en marxa per part de la Unió, i que es proposa arribar, mitjançant un procés obert i àmpliament participatiu, a propostes de renovació de l’anatomia de la Unió, en un context nou i molt diferent del que teniem fins ara: elements com el Brexit, les tensions amb els governs neo – autoritaris de països de l’Est o la posta en marxa dels projectes Next Generation requereixen posar al dia les estructures de la Unió, fent-les més fortes, més actives i més democràtiques.
(Federalistes d’Esquerres proposarà, a partir de les conclusions del Congrés, un seguit d’iniciatives, tant pels nostres socis com de cara a l’exterior, per a intervenir de manera activa en la conferència. Per anar obrint gana, podeu consultar les informacions sobre els objectius, el calendari, i sobre el canal de participació ciutadana de la seva plataforma digital multilingüe, al web:
https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/es/ip_21_1065 ).
El Congrés va acordar concentrar la nostra activitat en quatre objectius essencials:
- La supressió de la unanimitat com a principi de funcionament de la Unió
- L’augment de la capacitat fiscal de la Unió ( avui, de només l’1 % del PIB)
- El reconeixement al Parlament d’iniciativa legislativa
- La introducció de llistes electorals transnacionals en l’elecció del Parlament europeu
Quatre objectius que algú pot considerar massa institucionals, massa “polítics”, però que són requeriments essencials per a poder parlar d’una autèntica governança democràtica a escala europea i, per tant, d’una federalització real de la Unió.
L’altra gran dimensió del Congrés va ser la renovació dels seus òrgans dirigents; i encara que en la majoria dels casos hi van haver tants candidats com llocs a cobrir, la insistència en mantenir votacions diferenciades va permetre mesurar el creixement de pes de la delegació espanyola, i el reconeixement a la bona feina duta a terme aquí.
Així, el president de la UEF segueix sent l’italià Sandro Gozi, a qui acompanyen tres vice – presidents, dels què el més votat (i, per tant, és considerat vicepresident primer) va ser l’eurodiputat valencià Domènec Ruiz – Devesa.
En el comitè executiu, on l’elecció sí va ser competitiva, va ser elegit el company Alejandro Peinado; i en el comitè federal van entrar sis espanyols (tres fins ara), entre els quals les nostres companyes Carme Valls i Mireia Esteva.
I finalment, en la comissió d’arbitratge, va ser elegit el professor de la Universitat de València Antonio Bar.
En conjunt, doncs, un Congrés de rellançament de la UEF, superant la crisi organitzativa i financera que havia viscut, i amb voluntat de rellançar el seu impacte polític, jugant en la mida del possible un rol rellevant en la conferència sobre la Nova Europa. I tot això, amb un pes molt major de la UEF – Espanya (gràcies al nostre ingrés : Federalistes d’Esquerres – UEF Catalunya representem més de la meitat del total de la UEF – Espanya).
Així no vol dir que tots els dubtes estiguin resolts (per exemple, alguns delegats van insistir a fer – nos saber que són federalistes a escala europea, peerò no a escala nacional) , ni que la dimensió europea esdevingui ara la clau de la nostra activitat. Però ens col.loca en un escenari més ampli, i ens ajuda a jugar un paper més actiu a escala europea, recordant el que ha estat i és la nostra formulació més coneguda: Per una Espanya federal en una Europa federal.
Joan Botella, president de Federalistes d’Esquerres – UEF Catalunya
