La Junta de Federalistes d’Esquerres ha decidit engegar una reflexió col.lectiva dins de l’associació ( però convidant també a participar-hi a persones del nostre entorn), per avaluar la nostra realitat actual i per re- definir el nostre horitzó, tenint en compte els canvis que s’han produït en el nostre entorn, i també en el si de la nostra associació.
Federalistes d’Esquerres es va crear a finals del 2012 amb un objectiu: constituir un nucli d’activitat i d’opinió, encaminat a difondre dins de Catalunya l’ideari federal. En aquells moments, l’ofensiva ideològica i propagandística de l’independentisme havia invadit bona part de les forces polítiques i sindicals de les esquerres catalanes, omplint-les d’una terminologia nova, com el dret de decidir, el referèndum unilateral o similars. El govern Mas i els partits que li donaven suport estaven tenint èxit en atacar el discurs i la proposta política tradicionals de les esquerres catalanes, i posar-les a remolc ( i, per tant, en posició subordinada) del somni independentista.
Un grup d’homes i dones d’esquerres es van oposar a això. Tenien origens molt diversos, des del PSC fins a Podem, passant per ICV o EUiA, o eren (en la seva majoria) políticament independents, però ubicats dins del món de les esquerres. Igualment s’hi comptaven sindicalistes, tant de CC.OO. com de la UGT. Però tots ells tenien un factor en comú: la voluntat recuperar el vell ideal federal, com a forma d’estructurar socialment i políticament les societats, per fer un món més lliure, més igual i més just, davant de les propostes de tipus nacionalista. L’ideal de fer un món capaç d’integrar comunitats humanes diferenciades i de conjuntar esforços cap a objectius compartits, tot i seguint cada una perfectament lliure en la seva organització interna. Estàvem, i estem, convençuts que el federalisme és l’eina essencial per fer front als problemes actuals de la humanitat: la contaminació, les migracions, el terrorisme internacional, la crisi financera, la desigualtat a escala global o, ara, la pandèmia que vivim, no es poden ni tan sols començar a abordar des de mentalitats nacionalistes, des d’actituds tancades, a partir de creure que es pot alçar un mur impenetrable per impedir ser afectats per l’entorn. Al contrari: en el nostre món està desapareixent, si no ha desaparegut ja, la divisòria entre “dins” i “fora”, les fronteres, les linies de separació. El federalisme és la proposta més moderna que hi ha: és l’única que està a l’alçada dels problemes d’avui.
I per això som Federalistes d’Esquerres, per què volíem recordar a les esquerres polítiques i socials que el seu terreny és el federalisme ; que l’ideari de les esquerres es basa en la fraternitat, el que vol dir obertura i cooperació, i no en el tancament o el nacionalisme ; que, en definitiva, des de posicions d’esquerres no es pot ser altra cosa que federalista.
La realitat ha canviat considerablement. Per començar, el federalisme ja no és una referència anacrónica o extravagant, sinó que está reapareixent en el debat públic com l’únic escenari on es poden abordar els problemes que vivim.
Això ho hem treballat a ran de terra, difonent-ho per Catalunya en dotzenes d’actes públics, de conferències i de debats; publicant articles de premsa i dos llibres per explicar el nostre ideal; produïnt una pel.lícula per intentar arribar més lluny. Sortint en els mitjans de comunicació ( alguns: d’altres ens veten) del país o de fora, i anant a predicar a les Espanyes.
D’aquí un resultat enormement positiu: la creació d’entitats federalistes a l’Aragó, Andalusia, Madrid, el País Basc, Cantabria, el País Valencià o les Illes, que hem confluït en la creació de l’Asociación por la España Federal, ambiciosa plataforma política que vol ser activa en l’escenari espanyol.
I no oblidant mai l’escenari europeu, autèntic projecte de federació en desenvolupament, malgrat les immenses dificultats i resistències que els vells nacionalismes ofereixen. Convidats per la UEF a ingressar-hi, som ara la branca de la Union of European Federalists a Catalunya, projectant-nos activament en la dinàmica europea.
Amb tot això, hem tingut un relatiu èxit. I això es nota: les esquerres polítiques i sindicals catalanes han sortit del marc polític i psicològic del “procés”. Encara que el preu ha estat elevat ( en termes electorals o de pèrdua de membres) i que encara surten de tant en tant ambigüitats en els seus plantejaments, avui partits i sindicats no comparteixen l’estratègia processista, ni la seva retòrica victimista, ni parlen de “dret a decidir”, “presos polítics”, “exiliats” o expressions similars.
Estem doncs en un altre context, diferent del que marcava el nostre naixement el 2012; i encara més si tenim en compte dos fenòmens trascendentals: la formació d’un govern plural d’esquerres a Espanya és la cara positiva, mentre que la creu la constitueix la pandèmica de la COVID-19, amb conseqüències sanitàries, econòmiques i socials devastadores, i encara no prou conegudes.
En aquest context, creiem que emergeixen noves preguntes, noves qüestions que hem d’examinar, i que toquen els cinc punts nuclears de la nostra existència com a associació.
La nostra activitat: què ha de fer una entitat política no partidista en la nostra societat? Quines activitats ha de dur a terme? Si les restriccions que imposa la pandèmia duren, i l’activitat col.lectiva presencial és pràcticament impossible, què hem de fer?
La nostra identitat: som una associació, una forma d’organització familiar per a la gent acostumada a la “vella política”: grups locals, reunions, assemblees, etc. Podem plantejar-nos una transformació? Quines formes ha de tenir l’acció col.lectiva a la nostra societat?
Els nostres objectius: fins ara, de manera deliberada, no hem volgut tenir “un programa”: crèiem que això era propi d’un partit polític, cosa que no som. Ho podem mantenir? O, al contrari, la societat demana que tinguem propostes més precises? Quines han de ser? Com hem de relacionar la nostra plataforma amb el programa d’acció del govern?
Els nostres límits: Federalistes d’Esquerres es va crear per ajudar a treure les esquerres de la seva relliscada independentista. Això ja s’ha fet: què vé ara? Hem d’actuar electoralment? Pot haver-hi horitzó federal si no hi ha “federalistes de dretes”, si el federalisme és només d’esquerres? I vista la passivitat d’altres sectors, això és una responsabilitat nostra?
El nostre llenguatge: com expressem els nostres punts de vista? A través de quins mitjans de comunicació els difonem? Són els mitjans adequats? Com hauriem de combinar articles d’opinió, presència als mitjans generals, xarxes socials?
Creiem que aquestes cinc qüestions les hem d’abordar a través d’un procés de reflexió col.lectiva molt obert, sense restriccions “a priori”, amb la participació de tots els socis, i també de persones properes, simpatitzants, amics i amigues.
L’objectiu és que en un periode de pocs mesos arribem a una redefinició col.lectiva d’aquestes dimensions centrals, que ens permetin rellançar la nostra activitat i fer de la referència federalista els nús central del debat polític a Catalunya i a Espanya. No serà fàcil: per això ens farà la implicació activa de tots vosaltres.
