“El concepte de feminització de la pobresa no s’utilitzava però ella estava convençuda que la pobresa tenia rostre de dona i que aquesta era una de les seves manifestacions més punyents. No existien recursos institucionals per acompanyar i acollir les víctimes d’explotació sexual, ni els seus fills i filles, però la Núria havia creat els seus propis itineraris informals que consistien en buscar-los un lloc on viure i una feina en una bossa d’ocupació que havia muntat amb persones afins. Ella creia, abans que el concepte de abolicionisme formés part de la lluita feminista, que totes les dones tenien el dret a no ser prostituïdes. I que com a societat teníem l’obligació de donar-los resposta perquè les persones tenen drets que han de ser coberts amb polítiques públiques finançades amb impostos, no amb beneficència.”
Núria, et trobarem a faltar (El Triangle, 19 de setembre de 2020)
