Espai Opinió

Europa ha deixat clar que la gestió del virus per part del govern de coalició ha estat una de les pitjors, recaient en l’àmbit autonòmic una nota similar per al Govern de Catalunya, tant per l’especial ineptitud directiva demostrada per part d’uns Consellers nomenats a dit, com per la seva obsessió a culpabilitzar a Espanya de la mala gestió de la malaltia, que els deslliura de la seva responsabilitat, fins i tot ara quan el principal rebrot es produeix a Lleida (Temporers) evidenciant que la situació d’aquests treballadors, era ja desastrosa anys i anys enrere.
La caòtica situació del Covid 19 deixa doncs a la població medio noquejada, sense ganes, ni interès davant uns polítics que ni aquí ni allí, són capaços de mostrar eficàcia. No obstant això, podríem estar a tres mesos d’unes pròximes eleccions autonòmiques on Catalunya es jugaria quatre anys més amb un “Govern mantra” que només governa a una part dels catalans i que a més de pujar-se els seus propis sous i pensions, o als ciutadans “oportunament”, l’impost de successions, només “governa” amb una idea compulsiva; el dolenta i nefasta que és Espanya; atribuint-li a aquesta una imaginària maldat generalista i global. Semblaria lògic que així no es pot seguir.
Així doncs, amb un Govern a la deriva, un Covid que rebrota, un Puigdemont que no deixés anar la seva presa, una coalició governamental que sembla més “procesista” que progressista, i un Iglesias Correcaminos, el ciutadà està absent del que serà probablement el pròxim panorama electoral, trufat d’ambiciosos naixements de nous partits “catalanistes”. D’aquí la meva intenció de posar-los al dia per a saber a què atenir-nos, de moment només amb noms, voluntats bàsiques i filosofia, en la qual aparentment destaca un comú denominador; desprendre’s del nefast passat immediat i recuperar el “*seny” i l’habitual “tarannà” negociador, pacifista i pactista del català a l’ús, que en altre temps vam conèixer. Bull un brou de cultiu de base individualista fracassat per endavant, si no aconsegueix una UTE per a enfrontar-se als grans. Amb idees centristes que relativitzen la fracassada unilateralitat, aparcada prudentment “per a més endavant”.
Sorgits dels trossos desmembrats del Frankenstein Pujolista en clau de reagrupaments post convergents, el panorama preelectoral que se’ns obre és de nou tascó com el Partit Nacional Català anomenat ja el PNB català, amb Batlle i Pascal, que pretendrien recuperar la proposta frustrada de Pujol, el principal error de la qual va ser el de voler eternitzar-se en el poder primer via dinastia i després via independència. Al PNC li segueixen, a més, en principi en sintonia Units per avançar, amb l’històric Espadaler. Destaca, encara que en la distància amb l’anterior Lliures amb *Fdez Teixidor flirtejant amb Lliga Democràtica (Barri i Bosch exSCC). Castellà i Gispert s’arrenquen amb Demòcrates (que manté l’unilateral). El país de demà  encara no partit amb Recoder (Sant Cugat) i un possible Santi Vila, també descartant “de moment” la unilateralitat.
En línia tenim la nova proposta de l’incansable Puigdemont pugnant per a gall del galliner, aparcant l’entramat de Cridas, Pdcat i Jxcat, i creant un oxímoron que proclama conjugar “construcció amb confrontació”, en un nou partit apunto de néixer, que provoca una desbandada d’afectes digna d’anàlisi. Per la galàxia veiem també satèl·lits forts com una ERC ferma a no caure en més enganys i amb ínfules solitàries, encara que mancada de líder avalador. Un PSC ballarí procliu al canvi de parella amb pèrdua de memòria.
Uns COMUNS, àvids de República i d’entrar en el Govern, uns CIUTADANS en clau de caliu pactista, amb un PP a la baixa a costa de l’ascens de Vox…i altres petits satèl·lits ja històrics com la CUP. Els partits de nova creació no han estat molt originals a trobar nou nom i la gran decepció és que es tracta dels “mateixos gossos amb diferents collarets” (amb perdó i sense ànim d’ofendre, perquè és una frase feta) és a dir estem davant un més del mateix, disfressat de reconstrucció del país. Tant de bo fos veritat. Ja estan avisats, no es deixin de sorprendre i votin en efecte per la reconstrucció d’un país avui profundament enganyat i en tristíssima decadència.
Juliol 2020.
Ricardo Cayuela Dalmau.
Director de Staff & Nexe, Coordinador Grup Psicologia econòmica ESPOT COPC.
Membre de Federalistes d’Esquerres.
Vicedegà del Col·legi de Psicologia de Catalunya 2010-2018.

Article original en castellà: https://federalistesdesquerres.org/es/2020/07/ricardo-cayuela-aviso-para-navegantes-el-frondoso-bosque-oculta-arboles-que-parecen-nuevos/