“L’impacte de la pandèmia ha posat al límit la nostra sanitat i ha fet més gran la bretxa educativa que afecta les famílies amb menys recursos l’única finestra dels quals a la igualtat d’oportunitats la representa una educació gratuïta i de qualitat. Aquestes famílies veuen ara amb impotència com aquest únic trampolí trontolla. Hi ha una generació sencera que va créixer castigada per la crisi de 2008 i que ara li ha tocat enfrontar-se a la crisi de la Covid-19. Són nens, nenes i adolescents que arribaran a l’edat adulta sense haver-se beneficiat mai de les polítiques públiques fortes que segons la nostra legislació haurien d’estar garantides. És urgent recuperar la inversió i els anys perduts i abordar la reconstrucció amb una lent abolicionista que situï la precarietat, la pobresa i la desigualtat com els principals enemics a abolir.”
Democràcia de l’abolició (Crònica Global, 30 de juny 2020)
