Durant el confinament rellegeixo l’anomenat “Efecte Mateo“. Es tracta d’una accepció sociològica que s’atorga al procés d’acumulació de béns, o riqueses. Concepte encunyat per la literatura en frases com a “diners crida a diners” o “el ric serà sempre més ric, el pobre sempre més pobre”. El terme té el seu origen en la bíblia, Nou testament. Evangeli de Mateo XXV 15/30). LA PARÀBOLA DELS TALENTS, del literal; “Arribant davant l’amo, el servent que havia rebut 5 talents, li presento aquests, més altres 5 que havia guanyat, arribo a continuació el servent que va rebre 2, amb 4. El senyor els va dir: Heu estat bons, us posaré al capdavant de molt Després d’arribar el que va rebre 1 talent, li va dir: “Senyor, em va fer por i vaig anar a amagar sota terra el teu talent i aquí el tens. Rebent aquest una resposta enutjada: “Servent mandrós! En tot cas havies d’haver lliurat “els meus diners”, als banquers perquè jo recobrés el meu cabal amb els interessos. Lleveu-li, perquè el talent i doneu-l’hi al qual arribo amb deu. A tot el que té se li donarà i li sobrarà, però al qual no té, se li llevarà fins al que té.
Paràbola constitutiva d’un excepcional oxímoron bíblic, que els actors del model neoliberal, molt probablement van llegir, seguint les instruccions al peu de la lletra. A la lectura d’aquesta paràbola, per cert gens piadosa, li segueixen paràgrafs sorprenents com el de la necessitat de separar als uns dels altres; “posant a les ovelles a la seva dreta i als cabrits a l’esquerra” o descartant al pobre pel fet de ser-ho;”al qual va enterrar el seu talent se li tractés com a Serf inútil, llanceu-ho a les tenebres!. D’explicar-m’ho un tercer, no hauria mai donat crèdit però ho he llegit amb els meus propis ulls, com Vostès poden fer. Tranquil perquè estupefacte davant aquest descobriment de com La Bíblia, hauria estat una font inspiradora del model econòmic Neo liberal, que després de la caiguda del mur, està portant al desastre a la humanitat (malgrat els continuats laments de mestres de l’economia com Pikety, Stiglitz o Ramonet) en convèncer a uns i a uns altres, que el “laissez faire, laissez passer” propiciava “democràticament”, un acte de lliure iniciativa, constitutiva d’un sistema econòmic perfecte que permetia que el món sencer progressés i creixés. Gran fal·làcia, perquè aquest sistema ens ha portat en primer lloc, una deterioració climàtica negada que provoca ja desastres costaners i abandó d’illes per pujada del nivell de la mar. En 2007 d’una duríssima crisi econòmica, surten beneficiats la banca i els més rics, mentre que la gent que no va poder assumir la seva hipoteca i lliuro la seva casa al banc, ha a més de continuar pagant quotes per la desvaloració. La imparable i salvatge desforestació i l’amuntegament d’animals en mega granges i de persones en mega ciutats, en 2020, ens “regala” un virus intel·ligentíssim que contagia amb símptomes tardans, la qual cosa permet que un sol infectat contagiï a centenars. Quatre mil milions de persones tancades a les seves cases i un saldo final que s’aproximés al milió de morts, en una avantsala sobre la pitjor recessió de la història. Els economistes, tant els adeptes al model com els seus contraris, a les seves cases, no haurien pensat fins i tot en la urgent necessitat d’aplicar un pla B que ens deslliuri definitivament d’aquest nefast model econòmic que mata persones però també il·lusions i projectes, beneficiant exclusivament a 4 elits, i creant una bretxa de desigualtat social mai vista en segles i que ara ens condueix directament a la fi del planeta. Però hi ha una esperança que ha de difondre’s; nous models d’una economia per al bé comú amb radicals noves regles de joc i un objectiu prioritari; l’interès general. Treball amb sentit, gestió democràtica, lucre limitat, generositat sense cobdícia, cooperar en lloc de competir, unió i solidaritat front individualisme, vendre sense enganyar, preserva de la contaminació. Variables que el sistema neoliberal no tolerarà mai.
Barcelona. Maig 2020.
Ricard Cayuela Dalmau
Director de Staff & Nexe, Coordinador Grup Psicologia econòmica ESPOT COPC
Membre de Federalistes d’Esquerres
Vicedegà del Col·legi de Psicologia de Catalunya 2010-2018.
(Article original en castellà: https://federalistesdesquerres.org/es/2020/05/ricard-cayuela-dalmau-el-efecto-mateo-de-la-biblia-al-neoliberalismo/)
