“Molts treballadors considerats essencials en aquesta crisi no necessiten posseir títol universitari: camioners, emprats de magatzem, repartidors, policies, bombers, operaris de serveis públics, escombriaires, caixers i reposadors de supermercat, auxiliars d’infermeria, zeladors, cuidadors a domicili. Ells no tenen el luxe de poder treballar des de casa i reunir-se a través de Zoom. Ells són, juntament amb els metges i infermers que atenen els malalts als hospitals abarrotats, els qui estan posant en perill la seva salut perquè els altres puguem resguardar-nos del contagi. A més d’agrair-los la seva labor, hauríem de transformar la nostra economia i la nostra societat per a atorgar-los una remuneració i un reconeixement que reflecteixin l’autèntic valor de les seves aportacions, no sols durant una emergència, sinó en el dia a dia.”
Estem tots junts en això? (El País, 2 de maig de 2020)