“L’absència de dispositius, instàncies i voluntat federal ha propiciat que en les comunitats es desenvolupessin algunes tendències el perill de les quals avui albirem. La política del greuge comparatiu ha estat una constant sobre la qual s’han assentat els poders regionals, obtenint d’ella alts rèdits electorals. Aquest marc ha facilitat també la radicalització dels nacionalismes. En el cas de Catalunya, la Generalitat disposa de potents ressorts pressupostaris, institucionals, propagandístics i clientelistes per a sostenir un moviment de masses… al mateix temps que les limitacions del model autonòmic – i la neutralització d’un projecte federal – permeten dirigir pors i insatisfaccions socials contra Espanya. Aquesta Espanya que ahir “ens robava” i avui “ens mata”.”
Salvatges o federals (blog lluisrabell.com, 12 de maig de 2020)