Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu
Unió d’Europeistes i Federalistes d’Espanya
MANIFEST
El 9 de maig de 2020 celebrem el 70 Aniversari de la Declaració Schuman que va donar origen, només cinc anys després del final de la II Guerra Mundial, a la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, i amb ella, a la primera experiència d’integració política i econòmica supranacional reeixida de la història. Si mirem al transcurs d’aquests anys podem afirmar sense rubor que aquell dia iniciem un procés innovador en el qual per primera vegada s’atribueix a les institucions europees la posada en comú de part de la sobirania, fins llavors reservada en exclusiva als Estats nació. Això ha fet de la Unió Europea un exemple per a la humanitat.
Una Unió de ciutadans i estats, organitzats amb base al Dret, la democràcia i el respecte als Drets Humans, en el marc d’una economia social de mercat que ha garantit al llarg d’aquests 70 anys lliberteu política, progrés econòmic i benestar social. La Declaració Schuman marca per això la primera experiència democràtica d’una unió d’estats sobirans, que només cinc anys enrere es batien en el conflicte més gran bèl·lic que la humanitat recorda. Llevant la raó a Adorn, després d’Auschwitz va ser possible escriure poesia, encara en forma de declaracions polítiques.
Junts, dins de la Unió Europea, som més fortes, i únicament a través de l’aprofundiment en la integració política de la Unió aconseguirem, el conjunt dels països europeus, jugar un paper significatiu en la política mundial fent que Europa sigui més forta en el Món, especialment en un escenari global on les grans potències com els Estats Units durant la presidència de Donald Trump, i la Xina, o fins i tot Rússia, representen models inspirats en valors incompatibles amb els d’una democràcia liberal i social avançada. La Unió Europea és el baluard d’una humanitat necessitada de referents.
Per això, quan assistim a una època convulsa com l’actual, amb amenaces en el nostre entorn immediat com les guerres de Líbia i Síria, l’amenaça del terrorisme internacional; o internes, com la retirada del Regne Unit, les vulneracions de l’Estat de Dret en alguns Estats membres o les crisis de refugiats que posen en dubte el respecte als Drets Humans és capital valorar el llegat de la Unió Europea fins a aquest moment.
A totes aquestes causes se suma, des de desembre de 2019 la pandèmia del *coronavirus que està assolant a la població del món i que ha tingut conseqüències dramàtiques també a Europa. Aquest fet ha de portar-nos a defensar una major integració de les nostres polítiques socials en l’àmbit europeu a través d’una Unió Sanitària per a respondre, sobre la base al principi de subsidiarietat, en l’esfera sanitària, i a una major ambició política per a donar una resposta solidària a la depressió econòmica global que se cern sobre nosaltres.
L’amenaça del COVID-19 requereix una resposta europea eficaç. Des del principi de la pandèmia, la UE ha mobilitzat 37.000 milions per a ajudar a finançar les despeses de l’emergència, mentre que el BCE ha començat a comprar deute públic per valor de 750.000 milions. A més, s’han suspès l’aplicació dels límits de deute i dèficit públics del Pacte d’Estabilitat, i s’han permès les ajudes d’estat a les empreses. També es posen a disposició línies de crèdit del Banc Europeu d’Inversions, i del Mecanisme Europeu d’Estabilitat per valor de gairebé mig bilió d’euros.
Al costat d’això, secundem desenvolupar la iniciativa del Green Deal i la proposta del Parlament Europeu i del govern espanyol d’un nou Pla de Recuperació post-Covid 19, que es financi a través de duplicar el marc financer pluriennal finançat per més aportacions dels Estats membres, amb nous recursos propis de la Unió i amb l’emissió a llarg termini de deute de la Unió, a fi de facilitar als Estats, bàsicament, inversions i transferències de capital en comptes de crèdits.
A més, aquest drama provocat pel *coronavirus ha d’activar l’agenda del Consell Europeu, la Comissió i el Parlament, les tres institucions, i en particular el Parlament, han de liderar de la mà de la ciutadania, la societat civil organitzada i comptant amb els joves, la Conferència sobre el Futur d’Europa, una agenda de reformes polítiques que desemboqui en una reforma profunda dels Tractats amb vocació Federal. Donar respostes a les crisis sanitàries globals, completar l’arquitectura de l’euro, establir una fiscalitat al nivell de tota la UE, constitucionalitzar el pilar social i la transició ecològica, avançar en l’agenda digital, enfortir el nostre sistema de presa de decisions, acabar amb la paralitzant regla d’unanimitat en el Consell de la Unió i en el Consell Europeu, i dotar de major àmbit de codecisió al Parlament Europeu, desenvolupant el dret d’iniciativa d’aquesta institució i les seves competències en recerca, són reformes urgents que necessiten una reforma dels Tractats. Si abans de la pandèmia del *coronavirus aquestes reformes eren necessàries, ara són imprescindibles i urgents.
Per això, en aquest 9 de maig pensem que és hora d’un rellançament europeu. És hora de continuar amb major determinació el viatge cap a l’objectiu contingut en la Declaració Schuman d’avançar en una etapa més de la Federació Europea, condició ineludible per al manteniment del nostre model de vida en pau i benestar, i per a projectar els nostres valors de llibertat, igualtat i solidaritat en la resta del món.
Francisco Aldecoa Luzárraga
Pdte. del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu
Enrique Barón Crespo
Pdte. de la Unió d’Europeistes i Federalistes Espanya
