Des que Quim Torra va prendre possessió del seu càrrec com a president de la Generalitat, ha repetit diversos cops que “la voluntat popular és la que ho decideix tot”. És a dir, que els anhels independentistes que té una part de la societat catalana s’han de fer realitat perquè una fracció d’aquesta comunitat així ho vol. Més enllà dels límits legals que tota societat té i que estaria bé que Torra hi fes referència en alguna ocasió, els termes identitaris amb els que parla mostren que poc l’importen les visions que tenen la resta de conciutadans que no combreguen amb els seus desitjos i ideals polítics.
En tot cas, però, aquests dies de confinament les paraules de Torra sobre “la voluntat popular” han sobrevolat la meva ment veient la majoria de balcons cada vespre. Eren i són aplaudiments transversals fets per independentistes, constitucionalistes, federalistes, confederalistes… Afortunadament, aplaudir és una acció que tothom fa de la mateixa manera i no hi ha ni ritmes ni formes de moure les mans per saber si ho fan els independentistes o bé un altre grup polític. Perdria tota la gràcia, si és que així se li pot anomenar, que un col·lectiu d’una ideologia determinada animés als seus seguidors a aplaudir d’una forma o d’una altra. En aquest sentit, és d’agrair que hi hagi un consens tan ampli en l’agraïment als sanitaris, infermers, dependents de supermercat, transportistes… Al mateix temps, aquesta acció, que ja estem convertint en quotidiana, és inclusiva i no exclou o no pretén excloure cap dels col·lectius que treballa perquè la resta de la ciutadania pugui estar a la seva llar confinada. Tampoc a les Unitats Militars d’Emergència ni a la Guàrdia Civil.
Es fa difícil d’entendre, escoltant i veient els aplaudiments d’aquests dies, que Quim Torra no respecti la voluntat popular mostrada cada vespre als balcons. Els aplaudiments de cada vespre evidencien que a la immensa majoria de ciutadans li és indiferent quins sanitaris han salvat la vida del seu avi o de la seva àvia, si la infermera que l’ha atès és de pràctiques o té trenta anys d’experiència, o si l’hospital de campanya ha estat construït per militars.
Però, tanmateix, a Quim Torra i a membres del seu govern sí que els importa si l’hospital de campanya d’un municipi determinat ha estat construït per la Guàrdia Civil o per les Unitats Militars d’Emergència. Posen el màxim d’impediments en una situació complexa i límit del sistema sanitari català i on no cal perdre de vista que darrere està en joc la vida de persones. La col·laboració i entesa entre els diferents actors polítics que destil·len els aplaudiments són retornats, en la majoria de les ocasions per part del govern català, en forma d’exclusió, sectarisme i menyspreu en la seva acció política. Si la voluntat popular ho decidís tot, fa dies que el govern català hauria facilitat la tasca dels militars en diferents municipis com ara Sabadell o Sant Andreu de La Barca.
“La voluntat popular” dels aplaudiments de remar totes les administracions públiques en la mateixa direcció i de posar tots els recursos i mitjans, també l’UME i l’exèrcit, no ha arribat a Palau. I per una raó: només respecten “la voluntat popular” quan els interessa i els convé. A Palau actualment treballen per dues coses: desgastar al govern central i utilitzar cadascuna de les rodes de premsa com una arma electoral. Per mantenir-se al poder amb el pretext que, “la voluntat popular, que ho decideix tot”, és la independència de Catalunya.
