Fins fa ben poc, quan s’obria el debat sobre si Espanya és o no realment un estat federal, jo deia que només falten dues coses perquè ho sigui: un senat com l’alemany i un sistema de finançament autonòmic equilibrat, sense privilegis forals. Segurament em quedava curt i la llista hauria de ser més àmplia, però crec que aquesta crisi posa de manifest que a la categoria d’imprescindibles cal afegir la informació quantitativa.
Al contrari del que hem sentit recurrentment des que el ‘big data’ s’ha convertit en una espècie de mantra, no disposem de tota la informació necessària a l’abast d’un clic. Les dades existeixen perquè algú els genera, sigui per procediments administratius, estadístics o automatitzats a partir d’altres fonts. Però sigui com sigui el seu origen, perquè tinguin la qualitat suficient que els faci útils és necessari que la seva generació compleixi amb diverses condicions. En el cas de dades amb origen en diferents àmbits, és imprescindible que hagin estat recollits amb criteris homogenis, que s’actualitzin de manera regular i que es comuniquin de manera coordinada.
La crisi del coronavirus està posant de manifest que el nostre estat protofederal no disposa de mecanismes eficients per a generar aquest tipus d’informació quan es necessita. Amb sorpresa, estem descobrint que existeixen diferències de criteri entre comunitats autònomes a l’hora de comptabilitzar els morts per coronavirus i que algunes retarden de manera injustificada la informació referida a la situació en les residències d’ancians. Més enllà de la possible falta de mitjans per a obtenir la informació, el que sorprèn és que segueixin criteris diferents per a generar-la i difondre-la. Lamentablement, en una situació en la qual comptar amb informació fiable i actualitzada és més necessari que mai per a donar resposta a la crisi, el nostre estat no està preparat.
Sense entrar en el debat sobre el grau òptim de descentralització de competències sanitàries per a fer front a una epidèmia, sembla evident que hem de millorar els mecanismes de generació de la informació necessària per a lluitar contra ella. Els mecanismes de coordinació amb què ens hem dotat des que il·luminem l’estat autonòmic no han estat, en aquest cas, suficients. Urgeix, per tant, centralitzar els criteris d’obtenció i comunicació de la informació sobre l’evolució de la crisi. D’aquesta forma, quan finalment construïm un estat realment federal, aquest serà millor i permetrà salvar més vides.