L’any 1950 jo tenia 5 anys. A Barcelona, la meva ciutat, les destrosses de la guerra eren visibles, no solament en les petjades dels bombardejos sinó també en l’amargor de la majoria de la gent. A mesura que vaig anar creixent, em vaig adonar que vivíem en una dictadura bananera al marge d’Europa: la nostra Europa.
Avui, ja fa temps que estem a la UE i ho podem percebre fàcilment: l’euro, les no-davanteres, la legislació, la pau, Erasmus,… i moltes coses més, no totes tan evidents. Espanya és ara un estat democràtic i el marc de la UE permet que en la meva ànima federal convisquin harmoniosament les meves identitats catalana, espanyola i europea.
Aquesta unió de països europeus encara no és més que una bastida, una construcció incompleta que ja s’enfronta a molts enemics, tant externs com interns. Alguns joves assumeixen la UE com una realitat consolidada quan continua sent un projecte vulnerable que encara requerirà molt més esforç per al seu desenvolupament. A més, l’evolució de la humanitat s’accelera la qual cosa ens obliga a reforçar l’edifici europeu per a adaptar-lo als nous desenvolupaments i fins i tot liderar aquesta evolució.
Europa és l’extrem occidental del continent euroasiàtic, origen de molts dels elements que donen forma al món actual. La UE ja ha demostrat la seva solidesa i resiliència en molts aspectes encara que la seva progressiva consolidació té un llarg camí per davant. Algunes reflexions perquè la UE continuï progressant són:
Estat federal europeu
En la utopia de Altiero Spinelli es proposava una federació europea que fora més enllà dels nostres nacionalismes. Necessitem un parlament i un govern federal triat per sufragi universal entre els ciutadans de la UE. Afers exteriors, economia, fiscalitat, defensa, canvi climàtic, migracions, especulació i algunes altres àrees són desafiaments globals als quals els nostres “petits” estats a penes poden fer front aïlladament. Necessitem una estructura federal amb personalitat política com a interlocutor internacional, especialment amb les potències actuals rellevants.
Nació europea
Quin grau de sentiment nacional europeu compartim? No tinc informació sobre això i em pregunto si es coneix. No obstant això, ha quedat demostrat que l’estat fruit de la il·lustració ha de proveir també als seus ciutadans d’un sentit èpic, il·lusionant i mobilitzador. Això sí, un sentiment nacional exempt de component racista. Un sentiment nacional integrador, pacifista i creatiu que alhora defensi amb fermesa conviccions basades en l’experiència heretada dels nostres avantpassats.
Estats i/o ciutats
Necessitem una gestió coordinada de tots dos elements que configuren la nostra gent i el nostre territori. Cada ciutadà europeu ha de sentir-se subjecte de drets i obligacions visqui en un ambient rural de poca població o visqui en una aglomeració urbana. Amb especial atenció a cura del territori com a font de riquesa, de gestió mediambiental i també de bellesa paisatgística. Persones, medi ambient, territori, sostenibilitat, etc. com a competències locals amb gestió de proximitat encara que amb mecanismes de coordinació dins de línies generals per a tota la UE.
L’Europa de les persones
El procés d’integració ha estat sobretot econòmic, polític i jurídic. Probablement, no podia ser d’una altra manera. No obstant això, l’èxit sostenible de la UE requerirà la involucració de la gent. Necessitem una societat europea amb objectius, beneficis i esforços compartits, de tal manera que cada ciutadà europeu pugui percebre la seva contribució i el benefici que obté.
Es pot veure a polítics locals que s’atribueixen els èxits a la seva gestió local i culpen dels fracassos a la burocràcia de la unió. És una forma de nacionalpopulisme que corroeix la percepció dels ciutadans. Necessitem poder diferenciar l’acció federal de l’acció local perquè els ciutadans puguem valorar inequívocament assoliments i deficiències i votar en conseqüència.
Creativitat, progrés i innovació
La creativitat humana és imparable alhora que la innovació requereix un marc favorable. No obstant això, no tota innovació contribueix al progrés, fins i tot certes innovacions són indesitjables. Els europeus vam contribuir àmpliament a la revolució industrial, essencial per al benestar que gaudim. Actualment s’albiren els límits del progrés i potser hem de reconsiderar el creixement constant com a font de progrés. És possible fins i tot que hàgim de trobar com compatibilitzar el progrés humà amb cert decreixement econòmic.
Estat de benestar
La major part de la despesa social del món s’efectua a la UE amb uns avantatges socials que convé mantenir a Europa alhora que s’estimuli la seva aplicació en altres països. Viure en una societat on la gent més desfavorida disposa d’uns mínims bàsics per a una vida digna és avantatjós per a tots fins i tot per als poderosos.
A través dels mitjans de comunicació projectem una imatge tant de condicions de vida envejables com d’un insuficient relleu generacional. És inevitable que gent d’altres països vulguin emigrar a Europa i alhora ens convé. És un procés migratori que difícilment es detindrà amb barreres. Hem d’assajar mètodes més eficients com podria ser l’ajuda a la formació professional als països origen, formació que contribuís tant al desenvolupament local com a la selecció d’immigrants adequadament preparats.
