“La notícia és que a Perpinyà ya es van faltar al respecte en públic. Van confessar de mil maneres que no es volien, i van venir a dir que si no fos perquè tenien atrapat conjuntament en una gàbia groga a l’ocellet que els dóna el poder, els diners i el protagonisme que gaudeixen trencarien. Perpinyà també va oferir un altre espectacle: la gent que els vol també ha deixat de fer teatre i són dos blocs malgrat que els seus interessos comuns tampoc es volen i creuen retrets. Després de Perpinyà ja han portat aquest faltar-se al respecte al mateix Parlament. Ja ni tan sols els manté junts l’odi a l’enemic comú; el tenen més o menys dissimulat però per separat. Cadascun ho encara a la seva manera: negociant acords per a mitigar-ho i atiant conflictes per a endurir-ho, però la parella ho subordina tot al nou odi que presideix les seves vides, que és el mutu.”
Història humana d’un desamor (El Periódico, 5 de març de 2020)
