“Alguns pensadors confien que després d’aquesta global crisi sanitària, social i econòmica, la mentalitat dels éssers humans canviarà de manera ineludible. Optimisme encomiable. També el capitalisme havia de refundar-se després del desastre del 2008. Em conformaria amb que, quan passi aquesta pesta postmoderna, els dirigents polítics que no han estat a l’altura de les circumstàncies i només els ha motivat l’interès a curt termini d’esgarrapar vots i erosionar l’adversari siguin escombrats de la faç de la democràcia.
I, per descomptat, que la confiança en la democràcia no sigui qüestionada per aquells que puguin veure en l’autoritarisme del règim de ferro xinès la solució més eficaç per acabar amb les plagues bíbliques en comprovar que la dictadura asiàtica ha aconseguit mitigar el Covid-19. Al menys és el que assegura la premsa censurada de Pequín.
Cal recordar i lamentar als milers de víctimes mortals que ha causat i causa el coronavirus, així com el terratrèmol generat en l’economia mundial. Però les seqüeles ideològiques poden ser tremendament nocives per a la humanitat.”
Seqüeles ideològiques del coronavirus (Catalunya Plural, 16 de març de 2020)
