“La ciutadania sol prendre nota d’aquesta dependència pels gestos sense cap efecte polític i el sol expressar en les eleccions. En aquests casos, la papereta de vot sembla anar acompanyada d’una declaració implícita de la ciutadania: “Si ells volen ser intranscendents, jo no vull que el meu vot també ho sigui”. Encara que no sempre és així i aquesta és l’esperança dels *gesticuladores del no-res.
Arribats a aquest punt haig de reconèixer-los que sóc conscient que el meu raonament té un angle mort, en el qual no s’albira res.
Què succeeix quan una part de la ciutadania està convençuda que, en la seva particular ciutadella social, es manté protegida dels vents huracanats que provoquen els seus gestos vacus i s’apunta també amb el seu vot al gust per la gesticulació intranscendent?
Aquesta és la pregunta que porto fent-me des de fa alguns anys i per a la qual encara no tinc resposta.”
Gesticulació intranscendent (Eldiario.es, 26 de març de 2020)
