“La decisió d’Iñigo Urkullu d’avançar les eleccions basques al 5 d’abril perquè no coincideixin amb els comicis que convocarà Quim Torra, és una manifestació més de l’aïllament de l’independentisme català. Ni tan sols el PNB, en un altre temps aliat de Jordi Pujol en el viatge a Ítaca, està disposat a deixar-se les plomes en una associació amb els antics convergents, que avui consideren tòxica per ocupar el centre del nacionalisme a Euskal Herria.
Al Palau de la Generalitat ningú s’ha queixat, probablement perquè ningú va ser consultat. Potser hi va haver un discret i tardà whatsapp a Gabriel Rufián explicant el que Urkullu anava a anunciar. Tot això posa de manifest l’esplèndida solitud dels seguidors de Carles Puigdemont. Esplèndida, en el sentit d’una solitud superba, de qui creu tenir la raó, diguin el que diguin els enemics, pensin el que pensin els amics.”
L’esplèndida solitud de l’independentisme (El Periòdico, 11 de febrer de 2020)
